Bota al contingut principal

  • Oltra va realitzar les peticions de documentació sobre el cost de les reformes de l’habitatge del president del TSJCV per poder contrastar quant i en quins conceptes s’ha gastat el Consell els diners públics en aquesta residència quan l’habitava Juan Luis de la Rúa mentre permetia l’estat ruïnós i insalubre de la resta de l’edifici.

La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha emès una sentència que obliga el Consell a lliurar a Compromís còpia de la documentació relativa als costos de les reformes efectuades durant els últims quinze anys en la casa que alberga l’edifici del propi TSJCV, que ha estat ocupada per qui ostenta la presidència d’aquesta institució.

La portaveu adjunta del grup parlamentari Compromís i candidata de la coalició a la Presidència de la Generalitat, Mónica Oltra, va realitzar a principis de 2014 una petició de documentació perquè el Consell li facilitara les factures de les reformes realitzades en l’habitatge situat a l’edifici que alberga el TSJCV a València. Petició que el govern d’Alberto Fabra es va negar a satisfer pel que Oltra va recórrer davant la justícia.

Aquest habitatge ha estat la residència dels presidents d’aquest Tribunal fins a l’arribada de Pilar de l’Oliva. En aquesta sentència el Tribunal precisa que en l’actualitat la casa es troba deshabitada. Les factures de les reformes reclamades per Compromís inclouen el període en què Juan Luis de la Rúa va presidir el TSJCV, en el qual el magistrat va utilitzar l’habitatge com a residència familiar.

La casa, d’uns 300 metres quadrats i que compta amb una capella en el seu interior, es troba a la quarta planta de l’edifici del TSJCV, un palau neoclàssic declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1982. Les reformes i el manteniment d’aquest habitatge, així com de la resta de l’edifici, són competència de la Generalitat Valenciana.

Segons van assenyalar els mitjans de comunicació, durant la presidència de Juan Luis de la Rúa al TSJCV (el jutge que va assegurar ser més que amic de Francisco Camps) l’habitatge situat al Tribunal era la seua casa familiar, en què van viure més els seus cinc fills, vinculats també a la carrera judicial.

Els representants sindicals dels treballadors del TSJCV han denunciat en nombroses ocasions les pèssimes condicions en què desenvolupen la seua jornada laboral per l’estat ruïnós de l’edifici, amb una inadequada ubicació de part del personal, el mal estat del mobiliari, condicions d’insalubritat i fins i tot problemes estructurals que han arribat a produir despreniments del sostre. Davant aquesta situació els governs del PP a la Generalitat han anat fent cas omís a les peticions de rehabilitació urgent permetent que l’edifici, que és el màxim exponent de l’Administració de Justícia en el nostre territori, es trobe en una situació deplorable.

Oltra va realitzar les peticions de documentació sobre el cost de les reformes de l’habitatge del president del TSJCV per poder contrastar quant i en quins conceptes s’ha gastat el Consell els diners públics en aquesta residència mentre permetia l’estat ruïnós i insalubre de la resta de l’edifici. La negativa a facilitar aquesta informació augmenta les sospites sobre la despesa excessiva del Consell en la part de l’edifici destinat a residència presidencial i la nul·la inversió a la resta de l’edifici. Ara el propi TSJCV obliga al govern del PP a facilitar aquesta documentació a Compromís.

Amb aquesta sentència del TSJCV també obliga el Consell a facilitar a Oltra còpia de la documentació relativa als comprovants del pagament de l’obra de construcció de l’edifici que alberga l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, que la diputada de Compromís també va sol·licitar al la Conselleria de Sanitat i li va ser denegada.

Aquesta nova sentència que condemna l’opacitat del govern d’Alberto Fabra és la catorzena que aconsegueix Compromís al TSJCV per la vulneració del dret fonamental a l’obtenció d’informació dels diputats emparat per l’article 23 de la Constitució Espanyola. La sentència també condemna el Consell a pagar les costes.