El diputat de Compromís li pregunta a la consellera d’Educació “per què no deixen de voler trencar un mur a cabotades, i es dediquen d’una vegada a actuacions més pràctiques?”.
El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha dit que “com era d’esperar, la justícia li va donar la raó en el seu dia a la UJI sobre la redacció dels seus estatuts, allà on deien que una de les seues finalitats era “potenciar el coneixement i ús de la llengua pròpia, valencià segons l’Estatut d’Autonomia, acadèmicament llengua catalana”. I ara no han tingut més remei que publicar el text en el DOCV”.
“Però aquesta afirmació”, ha dit el diputat de Compromís, “lògica per a qualsevol persona coneixedora del tema, ens ha costat a tots els ciutadans molts diners de l’erari públic, per l’absurda cabuderia del Consell del PP, que es va negar a acceptar-la i l’ha anat recorrent per totes les instàncies judicials, malgrat que totes, sense excepció, han ratificat el dret de la UJI d’escriure aquest text en els estatuts”.
Pañella ha preguntat “a la consellera d’Educació, per què no es deixen d’una vegada de donar colps de cap contra el mur, com fan des de fa anys en tot el que es relaciona amb la llengua dels valencians, i no es dediquen a treballar en qüestions pràctiques relacionades amb l’ensenyament universitari: per exemple, a cavil·lar com s’ho faran per a pagar a les universitats públiques, inclosa la UJI, tots els diners que els deuen, i que són imprescindibles per al seu funcionament, i per poder garantir així la formació acadèmica i investigadora dels seus estudiants”.
El diputat de Compromís ha assegurat que “entre les funcions de la Generalitat no està intentar canviar la ciència universal, ni per a qüestionar els principis matemàtics, ni per a investigar si la terra és rodona o plana, ni si el càncer es cura d’aquesta manera o de l’altra. I tampoc no hauria d’estar dictaminar quina és la denominació científica de la llengua que parlem els valencians, que és el que pretenia fer en el cas de la UJI. I és que el text redactat per la Universitat és d’un escrupolós respecte a la legalitat, (“valencià segons l’Estatut d’Autonomia”), però també a la filologia universalment acceptada, (“acadèmicament llengua catalana”). La veritat, perdre el temps volent esmenar-li la plana a una universitat en un terreny que entra plenament dins de les seues competències, i fer això amb la que està caient, són ganes de veure problemes on no n’hi ha… o de mirar de desviar l’atenció de l’opinió pública, apartant-la dels autèntics problemes que patim els ciutadans: atur, retallades, corrupció…”