El diputat de Compromís diu que “l’estat espanyol no ha volgut aprofitar l’oportunitat de l’entrada de Croàcia a la Unió per introduir la seua oficialitat”.
El diputat de Compromís per Castelló, Josep Maria Pañella, ha declarat que “des de fa dos dies, hi ha un nou estat membre de la Unió Europea. És un fet pel qual tots els europeistes ens hem de felicitar. I bé, Croàcia te una llengua pròpia, el croat –tècnicament, el serbo-croat, que comparteix amb Sèrbia i Bòsnia— que ha passat a ser una nova llengua oficial de la Unió. El croat té 4’4 milions de parlants i ara, amb tota la raó, és una llengua oficial d’Europa, com ho són l’anglès, el francès o l’alemany”.
Pañella ha fet notar que “el valencià, el català, la llengua que parlem valencians, catalans i mallorquins, com ha recordat l’AVL, té més de 10 milions de parlants, però continua sense ser llengua oficial a Europa. I no ho és, senzillament, perquè el govern espanyol no ho ha volgut. Legalment, només es tractava de notificar a la Unió que eixa llengua és també oficial en una part important del territori espanyol i, després, aprofitant l’obertura que significava la inclusió d’una nova llengua, el croat, haver-la introduïda també com a oficial. És una reivindicació que, des de diferents estaments lingüístics i culturals, se’ls ha demanat reiteradament. Però ni l’anterior govern socialista de Zapatero, ni l’actual popular de Rajoy, han tingut el més mínim interès en dur a terme aquesta gestió”.
El diputat de Compromís ha dit que “fets com aquest, o el menyspreu que va mostrar l’altre dia el ministre Wert, durant la seua entrevista amb el nostre diputat Joan Baldoví i els representants d’Escola Valenciana, demostren un menyspreu total per la llengua pròpia dels valencians, una llengua, insistim, parlada per més de 10 milions de persones, moltes més que els parlants d’altres avui plenament oficials en la Unió. No es poden queixar després, per tant, si denunciem que en aquest aspecte, com en tants altres, els valencians som tractats com a ciutadans de segona. Després, que no es queixen de la desafecció de la ciutadania, quan es neguen a dur endavant iniciatives com aquesta; i estem parlant de propostes que no costen diners, per la qual cosa no tenen ni tan sols la falsa excusa de la crisi”.