El diputat de Compromís diu que “volen retardar-la el màxim possible per a que l’opinió pública no siga conscient abans de les eleccions de la inviabilitat econòmica del sistema de funcionament previst”.
El diputat del BLOC i candidat per Compromís, Josep Maria Pañella, ha declarat que “els moviments que estan tenint lloc en relació a l’aeroport de Castelló, la seua data d’inauguració i el seu sistema de finançament no fan sinó confirmar les pitjors sospites que ja vam denunciar fa uns dies, en relació a l’autèntica raó de les dilacions per part del govern valencià a l’hora de respondre les nostres preguntes parlamentàries sobre aquesta infraestructura. Efectivament, llavors denunciàvem i ara ho tornem a fer que la raó d’aquests ajornaments era la voluntat del PP de retardar la inauguració fins el més a prop possible de les eleccions del mes de maig. Pretenen que així no es veja que no el poden posar en funcionament, perquè en l’actual situació econòmica no poden acomplir l’obligació de tindre 600.000 passatgers anuals o, cas contrari, indemnitzar amb 6 euros per cada passatger de menys. La viabilitat d’un aeroport que ha costat 150 milions es troba en entredit”.
El diputat de Compromís exigeix “al Consell i a la Diputació, comptes clars i explicacions de la situació en què es troba l’aeroport, la seua inauguració i, sobretot, la seua viabilitat, no siga que la despesa que comporte siga una autèntica llosa sobre les finances públiques de les institucions, amb la qual cosa, en comptes de ser el motor de progrés i d’expansió econòmica que sempre ens han venut, acabe resultant un autèntic problema, si obliga a desviar cap al seu dèficit i les oneroses condicions negociades una part important dels recursos que cal destinar a la recuperació”. Pañella recorda que “des de Compromís hem dut un seguiment constant sobre aquest tema, amb continues preguntes als consellers Rambla i Gerardo Camps, que sempre ens han contestat amb evasives” i que “Gerardo Camps, en una sessió plenària, ens va arribar a respondre que “es pagarà el que s’haja de pagar”. Ara, davant d’aquesta situació, els he tornat a preguntar, oralment i per escrit, sobre el tema, a veure darrere de quines excuses s’amaguen”.