La coalició demana al Tribunal l’aplicació de mesures cautelaríssimes que paralitzen els nomenaments.
El grup parlamentari Compromís ha presentat hui davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) un recurs contenciós administratiu contra l’Acord de 7 de novembre de 2013, del Consell, constituït en Junta General d’Accionistes de la mercantil Radiotelevisió Valenciana, SAU, per qual nomena membres del Consell d’Administració de RTVV i designa el director general.
Compromís, en el seu recurs sol·licita al Tribunal l’adopció de mesures cautelaríssimes que paralitzen els nomenaments dels nous consellers per part del govern valencià.
Segons assegura Compromís al recurs, “l’aprovació d’un Decret Llei basat en una inexistent urgència per modificar una llei que exigeix una majoria parlamentària per efectuar els nomenaments, té com a únic objectiu procedir tot seguit al nomenament de 5 membres afins a la política del Consell i les seues decisions, per tal de recuperar el control polític de la ràdio i televisió pública i fer efectiva la decisió del Consell d’efectuar el seu tancament i liquidació, burlant la majoria qualificada que la mateixa Llei exigeix per al nomenament de tals consellers i conselleres”.
D’aquesta manera, s’ha vulnerat el dret de representació i participació en els afers públics, art. 23 CE, en negar als diputats el seu dret a elegir per majoria de 3 /5 a les persones que han de formar part del Consell d’Administració, tal com es regula en l’art. 13 de la Llei 3/2012.
En conseqüència, s’ha utilitzat la via excepcional d’aprovació d’un decret llei per a un fi espuri, com és recuperar el control d’una TV i ràdio públiques que estaven funcionant amb normalitat, creant un supòsit de nomenament directe pel Consell que ni tan sols seria d’aplicació.
És més, expressament el Decret llei 5/ 2013 aprovat es justifica sota l’argumentació d’assegurar “el restabliment del funcionament normal del servei públic”, i parla d'”absència de govern i administració”, argumentacions que es contradiuen amb la realitat dels fets.
És per això que els nomenaments pateixen d’un vici de desviació de poder donat que el Consell ha exercit potestats administratives per a fins diferents dels fixats en l’ordenament jurídic. Per tal de recuperar el control polític de la ràdio i televisió públiques ha modificat via decret una llei que exigeix una majoria de 3/5 per nomenar els membres del Consell d’Administració, argumentant que ho fa per garantir la prestació d’un servei públic el tancament del qual han anunciat el dia anterior. I tal modificació exigeix per a la seua aplicació la inexistència de quòrum, situació fàctica que no s’ha produït.
La urgència resideix, en primer lloc, en el fet que la recuperació del control polític per part del Consell a través dels nomenaments té com a objectiu declarat públicament (curiosament oposat a allò que s’ha declarat en la justificació del Decret Llei i nomenaments) el tancament i liquidació de la empresa pública i mentrestant garantir el control polític sobre les emissions.
Tant el control polític sobre les emissions com el tancament serien irreversibles, en negar el dret d’informació d’una part i liquidar la Societat mercantil per una altra. A més, vol dir que el dret fonamental d’informació, art. 20 CE, dels ciutadans i ciutadanes quedarà irremeiablement vulnerat sense que una potencial sentència estimatòria pogués esmenar el dany produït.
En definitiva, per a Compromís, la decisió adoptada té com a finalitat el tancament del servei públic essencial, segons ha informat públicament el president del Consell i el control polític de les emissions que han començat a funcionar amb llibertat i professionalitat per primera vegada en molts anys.
Tant negar als ciutadans el servei públic com aquest es preste, amb independència de les ordres emanades del Consell, suposa negar el dret fonamental a la informació de manera irreversible.