El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, s’ha referit ”a les declaracions de la consellera d’Infraestructures, que diu que la realització del TRAM de la Plana és “impossible i inviable en aquesta legislatura”. Pañella ha recordat que “quan es va aprovar l’any 2004 el projecte per unir amb el TRAM Castelló amb el Grau i Benicàssim, i amb Almassora, Vila-real i Borriana, no estàvem en crisi i governava el mateix PP que governa ara. Per tant, si hagueren acomplert llavors els seus compromisos, ara ja faria anys que el TRAM comarcal estaria acabat i en funcionament”.
Pañella considera que “l’ordre de prioritats del PP sempre ha estat ben curiós. Ens van vendre el TRAM com la clau que havia de revolucionar el transport de la comarca, afavorint la mobilitat amb transport públic i reduint la circulació i la contaminació dels vehicles privats. Perfecte. Es van penjar una medalla de futur… i tot va quedar així, sense emprendre les obres de manera seriosa, malgrat l’ajuda europea. El TRAM urbà de Castelló va avançar a pas de tortuga, amb entrebancs tan seriosos com la cabuderia de fer-lo passar per dins del Parc Ribalta; i la conseqüència de tanta desídia, de tanta lentitud i de tant d’encabotament és que, a hores d’ara, 10 anys després, el TRAM urbà continua sent encara un projecte de futur, malgrat les innombrables molèsties que ha ocasionat a veïns i comerciants de la ciutat. Pèro és que del TRAM comarcal, ni se sap ni se l’espera, i ara la consellera ha confirmar el que ja era sabut per tothom”.
El diputat de Compromís ha denunciat “el país que ens deixaran aquesta gent si, com esperem, la ciutadania els fa fora de la Generalitat el 2015. Ens deixaran un país endeutat fins extrems impensables, hipotecat per anys amb projectes megalòmans que ara ja se’ls cauen a trossos, i amb projectes sense executar, que ens deixen en la complicada situació en què queda a hores d’ara el TRAM: amb l’obra duta a terme –alguna de la qual, com la de Ribalta, no acabarà servint per al propòsit inicial— no queda més remei que acabar-lo i posar-lo en execució; però, al mateix temps, sense diners per a dur-lo a terme, i amb un retard inadmissible sobre les dates previstes per a la seua execució. Que no culpen ara la crisi de la seua incompetència, perquè abans de la crisi ja no van saber acomplir ni tan sols el que tenien previst”.