El diputat de Compromís recorda “la nostra denúncia que els recents reforços policials eren absolutament insuficients”.
El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha assegurat que ”des de Compromís duem ja molt de temps denunciant la inseguretat que s’estén cada vegada més pel nostre camp, amb continus robatoris tant de les collites com d’instruments i eines agràries, i la insuficiència de mitjans humans i materials de les forces de l’ordre per a aturar aquesta onada de robatoris”.
Pañella ha declarat que “dins d’aquesta total insuficiència de mitjans, incloïem en el seu moment els reforços de nous policies autonòmics, presentada pel PP a bombo i plateret però que, en la pràctica, significaven només de 2 a 4 agents nous per a totes les comarques de Castelló. I auguràvem el que ara, per desgràcia, ha passat, i era que al perill que aquests robatoris significaven per als béns i les propietats dels llauradors s’afegira també l’amenaça a la seua seguretat, com acaba de passar amb el llaurador de Torreblanca que, quan va intentar aturar el robatori de què estava sent objecte, va ser atropellat pels individus que duien a terme aquesta acció, amb greu perill de la seua vida”.
El diputat de Compromís ha exigit que “l’administració central, que és la que té les competències d’ordre públic mentre no les transferisca a la Generalitat, com ha fet en altres autonomies, té l’obligacióde defensar els béns i propietats dels llauradors, i encara més la seua seguretat i la seua vida. I no ens valen excuses, com aquella que va donar fa anys un delegat del govern, assegurant que la seguretat de les ciutats era més important que la del món rural. Tota persona que paga els seus impostos, i no són pocs, té el mateix dret que la seua seguretat i la dels seus béns li siga garantida per l’administració, i no valen excuses referides a la dificultat de poder-les garantir. Si no tenen suficient personal, que en contracten més; si no tenen suficients mitjans, que en compren. Però el que no es pot consentir és que el treball d’una persona al camp no solament no estiga justament remunerat, que ja és greu, sinó que damunt siga objecte d’apropiació i robatori per part d’altres que, a més, poden arribar a posar en perill la seua vida.