El portaveu de Compromís qualifica d’“atac sistemàtic a la llengua” la decisió del Consell i de “còmplice” al PP de la Diputació per rebutjar la iniciativa de Compromís.
Nomdedéu: “Aquest és l’atac polític sistemàtic més cruel i organitzat contra el valencià des del franquisme”.
“El PP del Consell ha iniciat l’estratègia política d’atac sistemàtic i organitzat més greu a la nostra llengua des del franquisme i ho fa amb la complicitat del PP de la Diputació de Castelló”. Així de contundent s’ha mostrat el portaveu de Compromís en la Diputació, Enric Nomdedéu, després que el PP de la corporació provincial haja vetat la Declaració Institucional presentada per Compromís –que pretenia demanar el consens de tots els grups- en què es reclamava “exigir a la Conselleria d’Educació mantindre totes les línies en valencià existents en les comarques de Castelló” i “exigir a la Conselleria que respecte, en aquells aspectes que són de la seua competència, el criteri del Consell Escolar de cada centre”.
Nomdedéu ha manifestat que “no em sorprenen els atacs a la nostra llengua d’una consellera, María José Catalá, que demana disculpes per parlar-la”, no obstant, “esperava del PP de Castelló, ciutat en què es van firmar les Normes de Castelló, un mínim de sensibilitat cap la nostra principal senya d’identitat i element vertebrador de la nostra cultura”.
Per desgràcia, afig Nomdedéu, “amb el veto a esta proposta de Compromís, el PP de Castelló es fa còmplice de l’estratègia d’extermini de la nostra llengua iniciada des del Consell, una estratègia que només obeïx a interessos electoralistes i que tindrà conseqüències funestes per a l’educació dels nostres fills”.
Nomdedéu ha recordat que les línies en valencià, a més de ser fonamentals per a la supervivència i la promoció de la nostra llengua, “han demostrat que els que les cursen obtenen millors resultats tant en selectivitat com en qualsevol tipus d’avaluació de coneixement”.
Per això, diu Nomdedéu, “l’estratègia del PP no sols és un atac a la línia de flotació del futur de la nostra llengua, sinó també al futur de la nostra educació”.