El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, ha registrat les seues esmenes a la llei d’abdicació que la Cambra debatrà el proper 11 de juny i en què planteja que en el termini màxim d’un mes es convoque un referéndun perquè els ciutadans trien entre la continuïtat de la monarquia o la instauració d’una República.
En concret, Baldoví ha presentat una esmena de totalitat, demanant la devolució del projecte de llei al Govern i dues esmenes parcials en què, a més de defensar aquesta consulta popular, es demana que el Rei Joan Carles faça una declaració de béns i done a conèixer tot el seu patrimoni per poder “conèixer en quines mesures s’ha pogut enriquir” durant el seu regnat.
Així, el diputat de Compromís busca que el Ple del Congrés, que tramitarà en un únic debat la llei que donarà via lliure a la proclamació del nou rei, es pronuncie també sobre la conveniència de fer un referèndum per canviar el model d’Estat. La seua proposta és que es pregunte als electors si volen que el Cap d’Estat siga “una persona elegida directament o indirectament pels ciutadans” o prefereixen “la continuïtat de la monarquia com a institució hereditària”.
A més, en la seua esmena de totalitat, Baldoví argumenta que la “línia successora marcada per la Constitució només regula el “supòsit de l’herència” i que, en no haver mort el Rei, aquesta no és d’aplicació. És a dir, que tal com està redactada la Carta Magna i sense haver-se regulat fins ara l’abdicació, el tron només podria arribar a mans del Príncep Felip per herència.
Després de recordar que va ser Franco qui va triar com a successor Joan Carles, Baldoví es queixa que el Govern haja inclòs com a exposició de motius de la llei el discurs en el qual el Rei va anunciar la seua decisió d’abdicar. A parer del diputat de Compromís, l’Executiu persegueix que el Congrés assumisca aquestes paraules com a “pròpies”. malgrat haver estat escrites per una “persona aliena a la sobirania popular”, fet que “altera la separació de poders i els principis més bàsics de la democràcia”.