“Com hem pogut arribar fins a ací?”. Amb aquesta afirmació començava la seua intervenció el portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, durant la primera sessió del debat d’investidura de Mariano Rajoy, on va demanar disculpes a la ciutadania en nom de la coalició per no haver sabut articular entre totes les forces del canvi una alternativa a un nou govern de Partit Popular, “tot i que en Compromís ningú ens pot negar que ho hem intentat fins a l’últim moment” va apuntar el diputat valencià.
Durant la seua intervenció, Baldoví va aprofitar per a dedicar tres irònics ‘chapeaus’ a qui ja ha definit com el govern del tripartit. El primer d’ells va ser per a Albert Rivera per “la seua coherència i principis, després d’haver afirmat en nombroses ocasions que no donaria suport a un govern de Rajoy, termina votant a favor i amnistiant la seua corrupció”.
El segon ‘chapeua’ va ser dirigit al Partit Socialista “amb tristesa i decepció per lo malament que ho han gestionat tot”. En aquest sentit, Baldoví va assegurar que “la por al canvi, el seu conformisme, els seus llastos en els consells d’administració i l’ambició desmesurada d’unes altres els han portat a aquesta decisió infame que els acompanyarà durant molts anys en les hemeroteques per a recordar-los el dia en què van perdre la seua ànima socialista”.
L’últim chapeau va ser per a Mariano Rajoy, un home que “sense haver fet absolutament res, sense moure un múscul està a les portes de tornar a ser president amb el PSOE en estat comatoso regalant-li la investidura a canvi de res”.
“Des de Compromís no farem el mateix, no votarem a favor d’un govern que durant cinc anys no ha fet res pels valencians i les valencianes ni en finançament, ni en inversions, ni en infraestructures”. Però, Baldoví va assegurar que “treballarem dins d’aquesta càmera perquè el BOE i els Pressupost Generals de l’Estat deixen de ser una amenaça per als ciutadans” i va tendir la mà a tots aquells partits que treballen en aqueix sentit perquè, “en Compromís no ens resignem, ja que com va dir Balzac, la resignació és un suïcidi quotidià, i nosaltres volem viure amb dignitat”.