El diputat de Compromís, Jordi Juan, ha presentat en Les Corts una proposició no de llei amb una bateria de mesures per impulsar la igualtat i el foment de l’accés a la carrera científica de les dones.
Segons explica Juan “considerem que és crucial que les administracions públiques establisquen mesures per aconseguir una major igualtat de les dones en l’accés a les ciències, prenent exemple de programes europeus que ja estan en marxa en altres territoris, i engegant polítiques educatives que incloguen la perspectiva de gènere”.
Les mesures que planteja Compromís al Consell i al govern central en la seua proposta parlamentària passen per dur a terme programes de sensibilització social durant tot l’any que posen de manifest la importància de la dona en la ciència i la innovació al llarg de l’historia. Col·laborar amb aquelles associacions que treballen en la sensibilització i educació sobre la importància de la presència de la dona en la ciència. Impulsar mesures de discriminació positiva perquè les joves estudien carreres cientificotècniques en les universitats valencianes i en l’estranger i tindre en compte la perspectiva de gènere a l’hora de formar al personal dels centres educatius.
En este sentit Compromís proposa posar en funcionament un programa d’orientació primerenca que evite la prematura pèrdua d’interès de les xiquetes pels itineraris científic–tècnics i formar al professorat perquè siga conscient de l’existència d’un biaix involuntari a l’hora de valorar el treball de les xiquetes en carreres científiques i cercant eines per a evitar-ho.
Tal com assenyala Jordi Juan “en la carrera científica les dones solament representen el 30% del personal investigador i únicament lideren el 16% dels projectes de recerca, –el que contrasta amb que les dones reben un 45% de tots els títols de doctorat de la Unió Europea i un 40% dels títols en l’estat espanyol–. A nivell estatal es reprodueix la bretxa salarial en matèria científica, on solament el 25% dels científics del CSIC millor pagats són dones, alhora que també es dóna major precarietat en el col·lectiu femení, sent el 56% del personal d’investigador pre-doctoral, però només el 36% del personal post-doctoral. Ens trobem, per tant, davant un vertader sostre de cristall que es tradueix en menys càtedres –80/20–, menys posicions de lideratge, així com falta d’oportunitats de conciliació, entre d’altres”.
“En l’actualitat, és major el nombre de dones que d’homes matriculats en les universitats, però és molt reduït el nombre de dones que estudien carreres de caràcter científic–tècnic. Així segons les dades actualitzades del registre de preinscripció universitària de la Conselleria d’Educació d’aquest últim curs, la presència de dones en aquest tipus de carreres universitàries és únicament d’un 12%”.
Per a Juan “són unes dades que s’han de revertir i que han de portar a l’administració a de fer tot el possible per establir mesures que no permeten què les dones siguen excloses injustificadament i per raó de gènere de participar en el procés d’elaboració científica. Solament així i fent tot el possible des de totes les institucions, podrem construir una societat plenament igualitària”.