Anar directament a les notícies

​Compromís resumeix en un vídeo l’insòlit procés de canvi de carrers que retorna Alacant a temps del No-Do

Publicat el en Llibertat i Igualtat

Compromís per Alacant llança un vídeo sobre el frustrat compliment de la Llei de Memòria Històrica a la ciutat d’Alacant arran d’un recurs del PP contra el canvi de noms del map de carrers, el qual va culminar divendres passat amb l’últim canvi del carrer de Miquel Grau, víctima del feixisme durant la Transició. Ho fa tres dies després que la seva seu alacantina patira pintades i llançaments d’ous per part de membres de Falange Española.

Si ben el canvi de carrers és una qüestió que ha afectat a diferents regidories, la de Memoría Històrica i Democràtica, que dirigeix María José Espuch, no ha eludit en cap moment la seua gestió en el que la coalició considera el compliment d’una llei amb més de 10 anys de vida des de la seua aprovació i l’aplicació de la qual s’havia dilatat interessadament pel Partit Popular, hui principal responsable de la paralització del canvi de noms del map de carrers.

Compromís sent que la seua participació en el procés de canvi de carrers franquistes s’ajusta als principis democràtics de participació i de respecte a la legalitat vigent. La coalició va advocar per crear una comissió que assegurara la pluralitat d’un canvi en el qual cada grup polític va figurar conforme a la seua representació en el ple municipal. En aquesta línia, la comissió va comptar amb els membres de totes les juntes de districte de la ciutat, de quatre membres de la Universitat d’Alacant (dues d’Humanitats Contemporànies i altres dues de Ciències Polítiques), un representant del comerç, així com de la Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica i d’Alacant Viu.

 Aquesta comissió es va reunir per primera vegada l’11 d’abril de 2016, i va adoptar una sèrie de mesures per unanimitat, entre elles els criteris objectius per poder determinar què carrers, places i altres espais públics eren susceptibles de ser eliminats i substituïts per uns altres, així com el procediment a seguir a partir d’aquest moment. La comissió va recollir sol·licituds de persones, col·lectius i institucions, fins i tot es va fer un treball de recerca sobre l’evolució de la llista de carrers des del segle XVII per abordar els canvis.

I després d’un període de dues setmanes d’al·legacions públiques, el resultat va ser el següent: dels 103 noms estudiats per la comissió, es van mantenir 57 (més del 55%) i solament es van modificar 46. El 70% dels canvis té nom de dones… Noms de polítiques, periodistes o esportistes que s’uneixen als d’artistes, intel·lectuals o personatges amb arrelament local també proposats. No es va tocar el nom de cap persona represaliada per la República durant la Guerra Civil; la ciutadania afectada no havia ni tan sols de canviar el seu DNI, i totes aquelles entitats interessades en les noves denominacions van ser informades, des de la subdelegació de Govern a l’INE, passant empreses de transports, financeres, de correus subministradores de telèfon, electricitat, aigua, etc.

Solament van votar en contra Ciutadans i Partit Popular. I aquest últim va presentar un recurs la notificació del qual va arribar a l’Ajuntament dies després de l’inici del procés de canvi. Entre les seues al·legacions, denunciaven falta de participació ciutadana i sostenien que el canvi hauria d’haver-ho aprovat el ple municipal i no la Junta de Govern, òrgan qui va validar el canvi definitiu i al que l’ordenança local atorga la potestat en aquestes qüestions. El recurs del PP deixa un escenari insòlit en una ciutat democràtica en el qual els carrers tornen a homenatjar a persones que van prosperar durant la dictadura o van ser convertits en màrtirs, un escenari contra el qual Compromís sempre combatrà fins a la democratització definitiva dels carrers alacantins.