Este divendres, el Consell de Política Fiscal i Financera aprova, amb el vot en contra del País Valencià, la senda de consolidació fiscal per al trienni 2018-2020, que manté l’objectiu de dèficit autonòmic en el 0,4% per al 2018 i en el 0,1% per al 2019, una dècima més d’allò que es va acordar en l’últim CPFF per a ambdós exercicis.
Segons Clara Ferrando, “aquest augment oferit per Montoro ens pot suposar un increment d’uns 100 milions en el pressupost, una xifra ridícula que no soluciona en absolut el problema valencià. Necessitem uns 1.300 milions per a acostar-nos a la despesa mitjana de les comunitats autònomes (CA). Estem a la cua en despesa per habitant. Ja ens agradaria poder tenir un dèficit del 0’4% com el tindran altres CA, però, malgrat la millora en la gestió i a la reducció de despesa, no podem fer més ajustos sense que afecte els serveis fonamentals que prestem. No totes les comunitats tenen un punt de partida similar i per açò els objectius de dèficit han de ser diferents per a cada autonomia”
El País Valencià és la comunitat pitjor finançada d’Espanya. Malgrat gastar menys que la mitjana de les CA, continua generant un dèficit superior a la mitjana, a causa d’un sistema de finançament injust que manté la nostra comunitat com l’única de l’Estat que tenint una renda per càpita inferior a la mitja resulta contribuïdora neta al model de finançament.
Som l’autonomia pitjor tractada del sistema. Disposem de menors recursos públics per habitant que la resta dels espanyols, però a l’hora d’estrènyer-nos el cinturó se’ns exigeix com al que més. Algú haurà d’explicar on està la solidaritat interterritorial que contempla la llei”.
Mentre no es reforme el model i es faça justícia amb els valencians i les valencianes, exigim un repartiment asimètric de l’objectiu de dèficit. Estem a favor de l’estabilitat pressupostària i del compliment dels objectius de deute, però no amb la distribució interna que ha fet el Ministeri entre les diferents administracions”.
Els objectius compromesos per l’Estat amb Brussel·les fixen un objectiu de dèficit públic del 2’2% per al 2018 per al conjunt de les administracions públiques, distribuït entre el 1’1% de la Seguretat Social, el 0’7% de l’Administració Central, el 0’4% de les Comunitats Autònomes i el 0% per a les corporacions locals.
Montoro s’ha compromès amb la Unió Europea, però som nosaltres els qui pagarem la factura. El ministre d’Hisenda sembla oblidar que les comunitats autònomes suportem el gruix de la despesa social. Hauria d’explicar per què es fa un ajust tan dràstic a les autonomies i tan flexible a l’estat central. Les competències en Sanitat, en Educació o en Benestar Social són autonòmiques. Retallar la despesa a les comunitats suposa retallar serveis que afecten directament a la vida dels ciutadans”, destaca Clara Ferrando.
Compromís es mostra contrari al repartiment vertical del dèficit que realitza el govern d’Espanya sense atendre les circumstàncies particulars de cada autonomia i rebutja el sistema de negociació en els Consells de Política Fiscal i Financera, on més del 50% dels vots recauen en el Ministeri d’Hisenda.
Per a Clara Ferrando, “El CPFF, el màxim òrgan de coordinació de l’Estat i les Comunitats Autònomes en matèria fiscal i financera, s’ha convertit en una reunió on les CA assistim d’oïdores. El govern acudeix amb la seua proposta tancada i només ens cal acatar. No hi ha negociació ni diàleg. Les propostes que arriben a la taula haurien de consensuar-se amb les autonomies amb criteris transparents i no negociar-se entre partits fora del Consell. El CPFF no pot ser un mercat on s’oferisca un increment del dèficit autonòmic a canvi d’un suport parlamentari per a qüestions que no tenen res a veure amb açò. Els problemes de les comunitats no poden ser la moneda de canvi dels partits polítics. És un òrgan territorial”.
Des de l’inici de la crisi, el govern central ha reduït la despesa pública en un 3’6%, mentres les CA ho han fet en un 13%. La nostra l’ha reduït fins a un 18’5%. No es pot dir que som una comunitat incomplidora. Estem fent els deures i no se’ns poden exigir més retallades. Amb l’actual sistema de finançament ens és impossible complir l’objectiu de dèficit per a 2018. Ni el 0’3% ni el 0’4%. El senyor Montoro ho sap, per açò exigim que se sente a negociar en una bilateral i cerquem ja una solució al problema valencià. Si contínua asfixiant la nostra autonomia haurà de dir-nos quins hospitals i quins col·legis hem de tancar, i explicar-ho a la ciutadania”.
L’Estat ens obliga a pidolar per allò que és nostre
La Tresoreria de la Generalitat ja pateix falta de liquiditat i el període mitjà de pagament a proveïdors es pot disparar si en els pròxims dies no arriben ràpid recursos de Madrid.
L’Estat encara no ha satisfet els 1000 milions que queden pendents de la liquidació de 2015 i no ha establit un calendari per al seu pagament. A més de moment s’ha negat a enviar en el mes de juliol el FLA extraordinari que habitualment hauria d’haver arribat per aquestes dates.
Al juny de 2016 el Govern central va aprovar un FLA extraordinari d’1.363 milions i per aquestes dates ja havia anticipat 581 milions de la liquidació de 2014. Enguany, el Ministeri no ha atès la petició del FLA extraordinari feta per la Secretaria Autonòmica d’Hisenda ni ha comunicat quan transferirà els més d’1.000 milions que l’Estat encara deu per la liquidació de 2015.
Segons Clara Ferrando, “La Generalitat s’enfronta a un greu problema de liquiditat si no s’atenen les nostres demandes. El govern central ens impedeix fer una gestió ordenada de la nostra Tresoreria. No podem fer previsions de pagament simplement perquè el Ministeri no planifica les seues transferències. No volem haver de pidolar per a poder fer front als nostres compromisos. Volem que l’Estats ens transferisca els recursos que necessitem i programe les transferències. Darrere de la Generalitat hi ha molts autònoms, xicotetes empreses i famílies que tenen dret a saber quan cobraran.
Dels impostos que l’Estat recapta en les Comunitats Autònomes de règim comú, el 50% de la recaptació d’IRPF i de l’IVA es destinen a finançar les autonomies, així com el 57% d’impostos especials com l’alcohol o els hidrocarburs. El problema és que l’Estat fa una estimació d’aqueixa recaptació que només es confirma dos anys després. Així, la diferència entre l’estimació de la recaptació i la recaptació efectiva de 2015 s’ha de liquidar en 2017. “Durant aqueix temps l’Estat reté aqueixos diners, que és fruit del nostre esforç fiscal, mentre ens concedeix préstecs com el FLA, cobrant-nos interessos, per a cobrir les nostres necessitats de pagament a proveïdors”, afig Clara Ferrando.
La liquidació de 2015 ascendeix a 1.538 milions, dels quals s’han rebut bestretes per valor de 494 milions. D’aquesta forma, l’Estat encara ha d’ingressar a les arques valencianes 1.044 milions d’euros, uns diners que es necessita amb urgència en la Tresoreria de la Generalitat per a pagar a proveïdors i alliberar recursos per a despeses com la dependència, residències, hospitals, ambulàncies, col·legis o ajuntaments.
“Ni ens envien el FLA extraordinari, ni ens paguen el que queda per transferir de la liquidació de 2015, ni ens diuen quan ens pagaran els 380 milions del sistema de finançament que tenim reconeguts arran dels Pressupostos Generals de l’Estat i aprovats. El govern no ens pot exigir complir l’impossible i al mateix temps no complir amb la seua part. Ens valencians i les valencianes només exigim un tracte just i no tenir haver de pidolar pel que és nostre”.