La pujada d’aproximadament un 15 per cent del sou de la secretària personal del president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez, aprovada avui en Comissió d’Hisenda, és una mostra més de la incoherència del Partit Popular, que recentment va votar en les Corts en contra de l’acord d’equilibració salarial als alts càrrecs de la Generalitat. Compromís critica el tractament desigual del PP respecte als treballadors de l’administració, una contradicció que se suma al tracte que dispensa també als empresaris: a València critiquen a el “empresariat subvencionat”, mentre César Sánchez rega amb set milions d’euros a entitats empresarials en els pressupostos del 2018.
La secretaria de César Sánchez passarà a guanyar 6.000 euros més que al inici de legislatura, arribant als 45.844 euros. La coalició critica el contrast que ofereix el Partit Popular entre València i Alacant, una incoherència que mostra que quan són els populars els que reparteixen el pressupost sí que són permissibles determinades relacions i pujades de sou.
El Partit Popular no contempla que una part determinada de l’empresariat valencià proteste contra Madrid per l’infrafinançament injust del País Valencià com va poder comprovar-se quan la presidenta del partit, Isabel Bonig, va carregar contra la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) per la seua presència en la manifestació del passat 18N i va intentar que els pressupostos autonòmics no contemplaren subvencions a la CEV. Entretant, en la Diputació d’Alacant, els nous pressupostos preveuen atorgar una subvenció nominal a organitzacions i patronals com, per exemple, la Federació d’Obres Públiques i Auxiliars (FOPA) de 38.000 euros. (Adjuntem taula).
Compromís censura aquesta incoherència, més basada en una actitud de venjança i cortoplacisme polític contra l’empresariat que el PP sent com a aliè. És un mal senyal per a la Comunitat Valenciana que un dels seus principals partits opte per enfrontar-se a tot allò que no siga una iniciativa liderada per ells mateixos. Més quan durant la seua gestió al llarg de 20 anys les patronals valencianes van viure una deriva que les va portar quasi pràcticament a la desaparició.