El senador territorial i portaveu de Compromís, Carles Mulet, ha afirmat hui que la declaració de l’ex número 2 del PP valencià, Ricardo Costa, en la qual afirmava que l’empresa Secopsa va pagar en 2007 15.000 euros en B al PP, torna a posar baix del focus a la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig.
Fem un poc de memòria i recicle un vell relat:
Màximo Caturla està en totes les salses, en els grans casos de corrupció, on se l’apunta com al gran recaptador per al PP en el cas Taula, mà dreta de Rus i màxim responsable dels desfalcs en l’empresa pública CIEGSA, de la qual era gerent al mateix temps que era Secretari Autonòmic d’Educació entre 2004 i 2007.
Als anys 2000/2004 Isabel Bonig era una completa desconeguda. És Vicente Aparici, alcalde llavors de la Vall d’Uixó (condemnat per robar un furgó de sabates en grau de temptativa) qui la fitxa com a assessora de personal i jurista en l’Ajuntament de La Vall d’Uixó.
El seu marit i ella estan opositant per a jutges, ella no solament no aprova sinó que les seues notes li aconsellen deixar les oposicions i veu la seua possibilitat en la política quan Aparici perd l’Alcaldia i és imputat, passant a la Diputació Provincial de Castelló amb Carlos Fabra, ascendint fins a segon Vicepresident i després acabant la seua vida política com a senador de 2011 a 2015.
Als anys 2004/2007 després de perdre l’Alcaldia, Isabel Bonig passa a ser assessora de Gabinet de Conselleria d’Educació de la mà de Vicente Aparici. És en eixos anys d’assessora, quan entaula amistat i relació amb Màximo Caturla i amb Jesús Marí Farinós en la Conselleria d’Alejandro Font de Mora.
Jesús Marí, mà dreta de Ciscar i Sotssecretari de Presidència, és company de gabinet junt Bonig i Caturla fins que es retira a l’empresa privada del sector educatiu.
Ací també està Bruno Broseta, com a Director General, germà i soci del famós bufet H. Broseta, tots companys d’aventures i assessors dels consellers, Alejandro Font de Mora i José Ciscar, Jesús Marí provinent d’una família amb molt de poder.
En aquestes dates s’estreny l’amistat entre ells i en 2006 Jesús Marí es casa amb Silvia Prieto, copropietària al costat dels seus germans de l’empresa SECOPSA.
Com hem dit, 2007 Isabel Bonig es presenta com a cap de llista per a l’alcaldia de La Vall d’Uixó amb un fortíssim desplegament de mitjans, Aparici es retira a la Diputació i deixa pas a la seua pupil·la, que aconsegueix l’alcaldia de la ciutat.
Per eixa campanya municipal i autonòmica, segons ha declarat ara Costa, es va demanar després a Secopsa pagara 15.000 euros a la comptabilitat B del PP. Mesos després, Bonig elimina SUMA empresa publica de recollida del fems urbans i neteja i dóna tot el servei a l’empresa del seu amic encara que siga de València, SECOPSA i ho lliura tot a canvi de res, camions, personal, locals, maquinària, tot per a 20 anys.
Secopsa no solament no compleix el contracte fet a la seua mida, és que a més usa els camions municipals i els vehicles i personal per a cobrar al municipi despeses de fora de La Vall d’Uixó, fet molt greu i que es demostra amb fotografies i proves.
S’inicien les denúncies per incompliments de contracte i Oscar Clavell, en eixe moment regidor d’Urbanisme, fa d’escuder d’Isabel Bonig i davant les reclamacions i denúncies dels tècnics en 2011 -sent encara alcaldessa Bonig-, aquesta deixa que Oscar assumisca la responsabilitat i ordene el pagament a SECOPSA en contra dels informes dels tècnics i sabent que era irregular. Escenifiquen aquest pagament sent Clavell alcalde accidental, per a salvar la pell a Bonig en cas que això els porte problemes, com així va ser.
En 2011 van tornar a guanyar les eleccions i Isabel als 10 dies abandona al seu poble i es marxa de consellera deixant a Clavell com a alcalde. Pagament als serveis prestats.
Treballadors de l’ajuntament denuncien coaccions de l’abans regidor d’Urbanisme Oscar Clavell, perquè signen els pagaments del treball que no ha fet SECOPSA i es pague a l’empresa el que no ha treballat, aquest fet sembla ser el principi de la posterior imputació de Clavell; la bàrbara quantitat de 700.000 euros, ahí és res!
En 2012 Rita Barberá adjudica a Secopsa la segona contracta més important de València, la concessió per quatre anys per a mantenir més de 500 edificis ronda els 27 milions.
En la Vall, Secopsa incompleix sistemàticament totes la seua obligacions, no inverteix en vehicles, els que tenen són els mateixos i a més els utilitzen en altres pobles per al seu benefici, no se’n van de les instal·lacions municipals, redueix el número dels treballadors, no compleix el contracte de servei, no construeix les instal·lacions esportives i té el poble brut, segons els veïns.
En 2015, Clavell perd l’alcaldia de la Vall d’Uixó i per tant, assetjat per la justícia se li complica la situació mentre la seua mentora, malgrat deixar de ser consellera, contínua com a diputada autonòmica (aforada) i es veu ascendida a màxima dirigent del PP valencià que acaba de perdre alcaldies, diputacions, Generalitat…
Bonig utilitza el seu poder orgànic i col·loca a Clavell en la llista per al Congrés per Castelló, on aconsegueix l’acta i, per tant, l’aforament. Setmanes després de prometre el càrrec, és processat per la jutgessa que instrueix el cas. Amb el necessari salt ara al Suprem, Clavell i per extensió Bonig, guanyen un temps preciós. De nou, tots els casos foscos de corrupció acaben esquitxant el PP valencià i a Bonig, qui calla.