Mulet ha recordat que en el Càmera Alta ha sigut possible crear un grup parlamentari que aglutina a l’esquerra parlamentària “entre el PSOE o el grup d’ERC-Bildu, era possible crear un grup propi”. Així, la qual cosa semblava impossible que era que Podemos i Més Madrid compartiren grup, no va generar cap problema “la generositat de Podemos a deixar mutar el seu grup a extingir per la pèrdua de senadors, en un nova realitat política, ha permés en aquesta frustrada candidatura configurar un pol aglutinador entre iguals”.
Així, a més de Compromís, es va configurar grup amb Adelante Andalucía ( coalició formada per Podemos Andalusia, Esquerra Unida Els Verdes-Convocatòria per Andalusia, Esquerra Andalusista i Primavera Andalusa) Catalunya en Comú-Podem (coalició que aglutina a Catalunya en Comú, Podem, Barcelona en Comú, Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa), amb el grup gallec Común da Esquerda, o Más Madrid i Més per Mallorca “ tècnicament, tres d’aquestes formacions polítiques competim electoralment en les autonòmiques amb Podemos, que configura les altres tres opcions polítiques, i això no ha sigut en cap moment motiu de desconfiança, retrets, o dubtes per a entendre que estem necessitats d’entendre’ns, i tampoc mirem qui tenia més vots o millors resultats electorals, l’opció va ser buscar sempre el consens, l’equitat, el respecte i el poder mirar-nos tots de tu a tu, de manera horitzontal “
En aqueix sentit, per al senador valencianista “ davant un cas d’emergència democràtica, no és el moment de mesurar-se entre les forces d’esquerra, de marcar territoris, de buscar essències, és el moment de donar una lliçó de maduresa i reil·lusionar a tota la gent que des del 2015 ha pogut veure’s desanimada entre divisions, vots útils inútils, errors. És el moment de configurar una gran candidatura que d’una bona lliçó a l’arrogància del PSOE, incapaç d’assumir que el bipartidisme és cosa del passat. Al Senat hem tingut una experiència modesta, però que pot servir d’exemple”
Mulet confia que totes les organitzacions polítiques de l’esquerra transformadora arriben a un gran acord que possibilite ser la primera força progressista en les Corts Generals