El candidat de Compromís al Senat per Castelló diu que o el Senat “és de veritat la cambra de les nacionalitats i les regions o, si ha de continuar com fins ara, caldria pensar en suprimir-lo”.
El candidat de Compromís al Senat per Castelló, Jordi Julià, ha assegurat que “el PP i el PSOE diuen una i una altra vegada durant cada campanya electoral que cal reformar el Senat; però després, al llarg de les successives legislatures, no fan res per a reformar-lo i per a que de veritat siga una cambra territorial, on els seus membres representen i defensen els interessos de cada nacionalitat o regió de l’estat. Les segones cambres o cambres altes, com és el cas del Senat espanyol, només tenen sentit en un context federal o federalitzant; si el sentit de la primera cambra, el Congrés dels Diputats en aquest cas, és representar allò d’”una persona un vot”, el del Senat no pot ser un altre que vetlar i fins i tot decidir sobre aquells temes que afecten directament les autonomies i la seua relació amb l’estat central. Per tant, des del sistema d’elecció dels senadors, actualment mixt, mig per votació de la ciutadania, mig per elecció dels parlaments autonòmics, passant pel seu funcionament, que s’ha de normalitzar plenament en les quatre llengües de l’estat, i arribant a les seues competències, que no han de basar-se en una absurda segona lectura, sinó en temes exclusius quan fan referència a una autonomia o a les relacions entre aquesta i l’estat central, cal replantejar-se tot el seu funcionament i les seues funcions”.
Jordi Julià ha assegurat que “cas contrari, si no ha de servir com a autèntica cambra territorial, si ha de continuar com fins ara, més valdria suprimir-lo i estalviar els seus costos a tots els ciutadans. I que no ens objecten que està escrit en la Constitució i no es pot tocar, perquè ja ens acaben de demostrar aquests dies PP i PSOE, PSOE i PP, en comandeta i sense escoltar ningú més, com es pot reformar la Constitució sense ni tan sols haver de passar per un referèndum en el qual els ciutadans puguen expressar la seua lliure opinió. Quina gran lliçó de democràcia, per cert!”.