El diputat de Compromís en les Corts, Carles Esteve, juntament amb la també diputada Graciela Ferrer, han presentat una proposta perquè les Corts insten al Consell a estudiar la implementació de mecanismes de finançament directe, adreçat als municipis amb sòl protegit pel Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (PATODHV), per tal d’obtenir sòl dotacional sense necessitat de recórrer al desenvolupament de nou sòl urbanitzable sobre sòl rural comú mitjançant agents urbanitzadors. “Un finançament que hauria de prioritzar la reconversió de zones industrials consolidades, especialment si es troben en desús”, han explicat.
Segons Esteve, “el que proposem és complementar ferramentes molt útils que tenim ja de la legislatura anterior, com és la Llei de l’Horta o el Pla d’Acció Territorial. Necessitem que els pobles puguen fer allò que necessiten, com una escola, un institut, un centre de salut o un parc. És a dir, qualsevol necessitat dotacional que tinguen. No pot ser que l’única manera siga anar a construir més vivendes mitjançant agents urbanitzadors, que acaben destruint horta productiva. I més encara: si tenim un municipi on hi ha vivendes buides, quin trellat té continuar construint?”.
El diputat de Compromís ha recordat que “la Llei de l’Horta prohibeix expressament qualsevol desenvolupament urbanístic no contemplat en el PATODHV. Per al cas, el PATODHV estableix les zones rurals comunes, que delimiten les possibilitats de creixement urbanístic o d’obtenció de sòl dotacional, sempre atenent a la legislació vigent en matèria d‘avaluació ambiental. Es limita especialment l’ús industrial, instant la reconversió de les àrees industrials a usos agraris, residencials, terciaris o dotacionals”.
A més a més, “la realitat pressupostària dels municipis integrats en el PATODHV és molt diversa però hi ha alguns casos amb grans endeutaments heretats de legislatures passades i d’un finançament insuficient. Aquesta situació condiciona la capacitat d’obtenció de sòl dotacional per a les infraestructures públiques necessàries, deixant la porta oberta a la participació d’agents urbanitzadors que fan front a eixa despesa a canvi dels drets d’urbanitzar. El resultat és que, en molts casos, tornem a models d’urbanisme anacrònics i especulatius com a eina de les polítiques municipals”.
D’altra banda, el 6 de setembre de 2019, el Consell va presentar la Declaració d’Emergència Climàtica en la Comunitat Valenciana, “on entre altres mesures es compromet a què la declaració d’emergència climàtica és tinguda en compte en el disseny, desenvolupament i aplicació de les diferents polítiques públiques sectorials especialment en el que és vigent a territori, urbanisme, habitatge, medi ambient, entre altres. I també es compromet a coordinar-se amb la resta d’administracions estatals, autonòmiques i locals, alineades amb les directrius europees per crear un entorn resilient, tenint en compte la vulnerabilitat pròpia del nostre territori”.
“Entenent aquesta declaració com a eix transversal i prioritari de les polítiques en el País Valencià, resulta imprescindible una revisió dels efectes sobre els espais protegits de l’aplicació de les normatives esmentades i l’ampliació dels mecanismes que garantisquen que es compleix amb l’esperit de protecció de l’horta”, ha conclòs el diputat Carles Esteve.