El diputat i portaveu de Compromís a la Comissió de Política Social i Ocupació, Carles Esteve, ha presentat en les Corts Valencianes una proposició no de llei, per a debatre’s en sessió plenària, on demana que el parlament valencià inste el Consell a sol·licitar el Govern d’Espanya l’inici d’un mecanisme de col·laboració amb la Generalitat Valenciana, d’acord amb l’article 29 del Decret-Llei 20/2020 de 29 de maig, per a la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) en conjunció amb la Renda Valenciana d’Inclusió, amb la transferència dels fons per a la seua gestió, amb una unificació d’itineraris i de prestacions.
Segons Esteve, l’IVM “funciona a la Comunitat Valenciana des de fa dos anys en forma de Renda Valenciana d’Inclusió. A més a més, té associats uns itineraris que acompanyen a la persona a desenvolupar el seu propi projecte, buscar treball i fórmules d’inclusió en la societat, que és un aspecte que l’IVM no està oferint per una qüestió de competències. Però el més important, i d’ahí la proposta de Compromís, és que en els serveis socials dels ajuntaments estan preveient que van a tindre un allau de persones demanant la gestió de l’IVM, que a dia de hui no sabem cert com va a ser, sent que no tenen competències”.
“Això significa que es saturarà un servei que, ara per ara, ja té prou feina amb la càrrega de la COVID-19 i la gestió dels propis programes municipals i autonòmics de caire social amb una gestió que no els pertoca. Llavors, el que estem plantejant i demanant és tan senzill com que s’habiliten mecanismes de coordinació entre el Govern central i la Generalitat Valenciana amb els ajuntaments”.
“Evidentment, la posada en marxa de l’IMV suposa un pas decidit per a reforçar la lluita contra la desigualtat i per a garantir en totes les persones uns ingressos suficients per a una vida digna. Però insistim que aquesta aposta ha d’anar en línia amb els programes existents a les diferents autonomies, per tal de reforçar les polítiques pròpies que desenvolupen, en el seu marc competencial, els governs autonòmics. I hi ha un clar precedent que això és possible, respectant les competències de les administracions: el marc d’actuació en matèria de dependència, amb una llei marc que fixa els mínims i els criteris comuns, i un desplegament autonòmic, amb personal, recursos, serveis i gestió propera a la ciutadania”.
.“Cal que el govern espanyol utilitze l’experiència i recorregut de mecanismes que ja estan en funcionament i que estan demostrant la seua eficàcia, com la Renda Valenciana d’Inclusió de la Conselleria de Polítiques Inclusives. En cas contrari, suposaria una renúncia del Govern de Sánchez als aprenentatges previs de les pròpies administracions, generant duplicitats innecessàries. Per això, i d’acord amb el propi Decret-Llei 20/2020, de 29 de maig, que obri la porta a cogestionar aquest ingrés a l’article 29, és necessari articular amb urgència un marc de desenvolupament de l’Ingrés que aprofite els programes ja en funcionament, que respecte les competències en serveis socials delegades en les autonomies i que veritablement articule una resposta efectiva a la ciutadania que necessita d’aquests recursos, en virtut de la cooperació administrativa que emana de la Constitució Espanyola”, ha conclòs el diputat de Compromís, Carles Esteve.