Joan Ribó Canut
Una de les eternes cançons que les dretes clamen a cor entre el PP, Vox i també Ciutadans és la necessitat de baixar els impostos en tot moment i per qualsevol motiu. La ressaca de les últimes eleccions a Madrid ens ho ha tornat a demostrar. M’agradaria saber què pensen i quina cara posen davant les posicions de l’actual president dels Estats Units respecte a la necessitat d’impostos o, venint més a prop, davant les afirmacions del propi empresariat valencià, algunes d’elles ben recents, per cert.
És evident que pagar impostos no acostuma a ser un acte agradable per a la majoria de la població. Malgrat que tots sabem que sense impostos una societat no podria funcionar, que els impostos són la base de la solidaritat entre els que més tenen, front als més desprotegits, o que simplement són el mecanisme necessari per al creixement d’un país, molts prefereririen donar una almoina de caràcter benefactor abans que complir amb les obligacions bàsiques de ciutadania.
Fetes estes consideracions, veiem amb dades quina és la situació real dels impostos municipals a la ciutat de València. Per a analitzar-los compararem València amb la resta de grans ciutats espanyoles i valencianes mitjançant les dades del Ministeri d’Hisenda de 2019 de liquidació de Pressupostos. Hem fet l’operació bàsica de càcul: sumar tots els drets reconeguts nets (impostos directes, indirectes, taxes etc.) i dividir-los entre la població municipal. El resultat ens dona els ingressos fiscals per càpita en cada municipi, tal com es pot veure en esta taula:
INGRESSOS FISCALS MUNICIPALS PER CÀPITA SEGONS LA LIQUIDACIÓ DE PRESSUPOSTOS DE 2019 _________________________________________________________
Ciutat Ingressos fiscals(en €)/població
Madrid 1.060’7
Barcelona 943’4
Palma 821’6
Castelló de la Plana 746’65
Mitjana Espanya 680’0
Saragossa 668’5
Sevilla 664’2
Múrcia 613’2
València 611’0
Màlaga 603’1
Alacant 556’7
—————————————————————————————–
Dels resultats d’esta taula resulta una conclusió evident: València no és una ciutat que es distingisca per uns impostos municipals elevats, més bé al contrari: atenent les últimes dades disponibles de 2019 es troba per davall de la mitjana estatal, que és de 679’97 €/càpita, front als 610’99€/càpita de València. Poques grans ciutats es troben per baix de la pressió impositiva de València. De fet, de les cinc grans ciutats espanyoles majors de 600.000 habitants, València es la que té uns impostos municipals més baixos.
Podríem pensar que els canvis de govern en els municipis a causa de les eleccions de 2019 han canviat també la tendència, a l’haver girat cap a la dreta els governs locals de ciutats com Madrid o Saragossa. Però l’anàlisi dels pressupostos aprovats per a 2020 mantenen inamovible allò indicat en la taula anterior, sense canvis significatius. De la mateixa manera, València manté eI compromís plasmat en l’Acord de Reconstrucció de la ciutat per tal de mantindre en el mateix nivell les taxes i impostos municipals durant 2021.
Per tant, quan la dreta trau la seua eterna lletania per tal de baixar el que qualifiquen d’“insuportable pressió impositiva” cal dir, en primer lloc, que menteix, i en segon lloc, que amb això fa gala d’una insolidaritat absoluta. Perquè tots i totes hem de contribuir a enfortir la nostra societat en funció de les nostres possibilitats.