El Govern ha tornat a mostrar el desinterés a abordar l’ “anomenada pobresa menstrual” i no contempla la rebaixa a un IVA superreduït o fins i tot que aquests productes no estiguin gravats tal com ha vingut exigint Compromís des de la Corts Generals, on tant en el Congrés com al Senat es van presentar esmenes als PGE de 2022 que van ser rebutjats pels partits del Govern
Ara, en noves respostes escrites a preguntes formulades pel senador de Compromís, Carles Mulet, el Govern evita adoptar cap compromís sobre aquest tema “que el passat 12 d’abril es va crear el comité de persones expertes per a la reforma del sistema tributari l’objectiu del qual és analitzar el sistema fiscal per a millorar la seua eficiència, garantir els recursos públics i adaptar-ho als reptes del segle XXI, posant l’èmfasi en cinc matèries, i les propostes de les quals hauran de ser entregades abans del 28 de febrer de 2022. Amb posterioritat, es coneixeran les mesures que el Govern decideix adoptar en matèria tributària”, amb aquest paràgraf, el Govern dona per contestades les preguntes de la coalició”
Mulet va exposar que la pobresa menstrual és un problema estructural de desigualtat de gènere que deriva de la pobresa econòmica. “S’estima que entorn del 21% de les dones a Espanya es troba en una situació econòmica vulnerable i, per tant, més de 3 milions de dones en edat fèrtil a Espanya tenen dificultat d’accés a productes d’higiene menstrual”.
Segons aquestes dades, les dones es passen una mitjana de 40 anys menstruant una vegada al mes..Encara que són productes de primera necessitat, perquè la seua utilització és obligatòria per a garantir la salut de les dones, a Espanya no se’l considera així. A aquests productes se’ls aplica l’IVA reduït del 10%, en lloc d’aplicar-se l’IVA superreduït del 4% i de categoritzar-los com a productes de primera necessitat.
L’elevat preu d’aquests productes és una de les barreres que obstaculitza el seu accés i que, per tant, promou la pobresa menstrual. La falta de productes menstruals té conseqüències físiques i psicològiques que es poden previndre. Les capes més desfavorides de la societat són les que estan més exposades a la pobresa menstrual i a les complicacions de salut derivades.
Altres països ja estan afrontant aquesta qüestió. Kenya en 2004 ja va eliminar els impostos als productes d’higiene menstrual. El Govern escocés va aprovar en 2020 unànimement l’accés gratuït a productes d’higiene menstrual. En 2015 el Canadà va fer el mateix. Hui dia se’ls sumen a través de diferents mesures polítiques Colòmbia, l’Índia, Malàisia, Sud-àfrica, Ruanda, Irlanda i Anglaterra. Concretament, a Irlanda i a les Illes Canàries, els productes d’higiene menstrual no estan subjectes a cap impost.
No obstant això, mentre productes com la Viagra estan gravats al 4%, els productes d’higiene menstrual, que són d’ús obligatori per a la salut de les dones, continuen estant tipificats al 10%. Gravar els productes d’higiene menstrual al tipus superreduït del 4% és una qüestió de salut i de justícia social. És inacceptable que en el 2021 el nivell de salut menstrual depenga de la capacitat econòmica individual.
Per això Mulet va presentar dues preguntes escrites per a saber les mesures que pensa adoptar el Govern sobre aquest tema, la respostes, emplacen a veure les possibles propostes tècniques a una possible reforma abstracta del sistema tributari, sense mostrar compromisos ni preocupació per aquesta problemàtica concreta. Des de la coalició s’ha reiterat la intenció de continuar batallant per aquesta solució fins a aconseguir l’eliminació de l’IVA o la supressió d’aquest, en aquesta mena de productes.