Anar directament a les notícies

Compromís presenta un recurs davant el Tribunal Constitucional per la vulneració de drets fonamentals en l’elecció de senadors en Les Corts

Publicat el en Llibertat i Igualtat

El grup parlamentari Compromís ha presentat davant el Tribunal Constitucional un recurs d’empara per vulneració de drets fonamentals i llibertats públiques contra la Mesa de Les Corts pels acords presos en relació a l’elecció de senadors territorials.

En el recurs, signat pels lletrats Enric Bataller i Mónica Oltra, també diputada de Compromís, s’argumenta que la Mesa dels Corts va vulnerar l’article 23 de la Constitució Espanyola, que estableix el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels seus representants i consagra el dret d’estos a accedir en igualtat de condicions als càrrecs públics.

En concret esta vulneració es va produir quan la Mesa va acordar el passat 20 de juny que en l’elecció de senadors territorials per les Corts Valencianes després de les eleccions autonòmiques celebrades el 22 de maig, es fixava en cinc el nombre de senadors que corresponia designar, i així mateix s’establia que tals cinc senadors es repartirien a raó de tres per al Grup Parlamentari Popular i de dos per al Grup Parlamentari Socialista.

La Mesa va inadmetre així mateix un recurs de Compromís en el qual esta formació realitzava una proposta nominal de candidat a senador en representació territorial de la Comunitat Valenciana.

Segons ha declarat Oltra hui en referència a este recurs presentat davant el TC “l’assignació prèvia als grups del nombre de senadors desvirtua el sistema democràtic, desvirtua la proporcionalitat i en definitiva el que fa es presumir que els diputats votaran allò que els seus grups diuen trencant així el mandat representatiu que diu la Constitució front a un mandat imperatiu que la pròpia Carta Magna prohibeix. Per tant nosaltres entenem que s’han vulnerat els drets dels diputats i els drets dels ciutadans a participar en els assumptes públics perquè s’aplica una llei profundament antidemocràtica i al nostre parer inconstitucional”.

Segons s’arreplega en el recurs al TC, l’acord de la Mesa de les Corts Valencianes recorregut per Compromís ha tingut dues importants conseqüències pràctiques:

1ª) Restringeix indegudament el dret de participació dels ciutadans en els assumptes públics (article 23 CE) en sotmetre a una interpretació no afavoridora de la participació que porta a la Mesa de les Corts Valencianes a fixar en cinc, i no en sis, el nombre de senadors que han de ser designats per les Corts Valencianes en la present legislatura, i açò malgrat reconèixer l’acord recorregut que, a la data de celebració de les últimes eleccions a Corts Generals (9 de març de 2008) la població real de la Comunitat Valenciana ascendia a 5.029.601 habitants, raó per la qual hauria de correspondre-li un senador pel seu caràcter de comunitat autònoma, i altres cinc més, a raó de un per milió d’habitants del seu territori, fins a completar la xifra de sis. En conclusió, els ciutadans que habiten a la Comunitat Valenciana no seran representats en esta legislatura per sis senadors, com correspondria, sinó únicament per cinc, amb el que evidentment disminueix el potencial de representació en relació a la població real.

2ª) Vulnera igualment l’article 23 CE al no respectar-se la proporcionalitat adequada de la representació, atès que els parlamentaris integrants del Grup Compromís han sigut indegudament privats de la capacitat propositiva de persones que consideren idònies per a l’exercici del càrrec, en assignar-se els llocs prèviament per la Mesa.

Considerem que l’aplicació d’aquest article vulnera el dret fonamental a participar en els assumptes públics, perquè s’ha operat així una restricció, en limitar la capacitat de proposta de candidats a només dos grups dels presents en les Corts Valencianes (el Popular i el Socialista), de manera que s’exclou la possibilitat d’emetre el vot a favor de candidatures diferents a les presentades pels grups antedichos, amb el que s’anul•la la funció representativa dels diputats i es desvirtua el sentit del seu vot, que no serveix per a nomenar a les persones que creen més idònies sinó que ve constreñido únicament a ratificar el nomenament prèviament imposat per la Mesa de les Corts explicant només amb la voluntat dels grups majoritaris, i sense que ni tan sols s’haja permès als restants grups unir-se per a realitzar propostes conjuntes de candidats alternatius.

Amb aquesta assignació es procedeix a una presumpció del vot que van a emetre els diputats per la seua pertinença a un o un altre grups, anul•lant l’espai de llibertat i secret del seu vot, el dret a triar lliurement entre les propostes dels diversos grups parlamentaris.

A més, i açò és el més important, el modus operandi adoptat ha redundat en menyscapte efectiu de la representació que tenen individualment atribuïda tots i cadascun dels diputats electes, siguen del grup que siguen, perquè resulten impossibilitats per a proposar, i si escau votar, a candidats de la seua lliure elecció, sinó que vénen lligats pel que hagen decidit prèviament els representants dels dos partits majoritaris en la Mesa de les Corts, decisió aquesta que s’imposa després a tots els diputats en el plenari i que, siguen del grup que siguen, es veuen limitats en el seu lliure exercici del mandat representatiu, i no imperatiu, que els ha sigut conferit pels ciutadans.

En suma, l’acord recorregut no configura una pròpia elecció de senadors, sinó una simple ratificació dels restrictivament admesos per la Mesa de les Corts, amb el que es desnaturalitza la funció representativa del parlamentari i es desplaça el centre de gravetat de la representació, sense cobertura constitucional ni legal, des dels diputats cap a la Mesa de les Corts, la qual actua com si fóra propietària del sentit futur dels vots que emetran els diputats en el plenari d’elecció de senadors.

  • Josep Duart

    Tècnicament pel que dieu, teniu tota la raó. Es torna a vulnerar la representativitat. Però, crec que el problema greu del senat rau en la seua pròpia existència. Sols serviria per a un estat federal, que no es el cas, i s'ha convertit en una institució excesivament cara per les arques públiques sense cap objectiu de representació i sense funcions definides i raonables.^¨Únicament serveix de pessebre en mans dels grans partits. El sentit comú ens assenyalaria que demanarem la suspensió d'eixa gran farsa, juntament amb les diputacions perque quan hi ha crisi en una casa el promer que s'abandona son les despeses supèrflues

  • AGUSTI

    EN QUE PODEM AJUDAR?