Cristina Domingo: “Les conselleries d’Agricultura i Medi Ambient han creat un problema molt greu que exigim que es solucione amb urgència”
Un grup d’activistes de Compromís-Equo, entre els quals es troba la número dos de la candidatura al Congrés per València, Cristina Domingo, s’ha desplaçat hui a l’Albufera per a conéixer de prop la situació creada en el llac arran de la descomposició de milers de tones de palla d’arròs en l’aigua del llac.
La palla de l’arròs ja no es crema, pels problemes ambientals que açò genera. La Comunitat Europea ha vehiculitzat ajudes agroambientals per a trobar alternatives a aquesta pràctica inadequada que s’estava portant a terme als arrossars de l’Albufera els darrers anys.
Per a Compromís-Equo, l’administració valenciana, especialment les conselleries de Medi Ambient i Agricultura, haurien d’haver trobat i desenvolupat alternatives viables de tractament de la palla de manera que s’acompliren les condicions de Brussel•les per a rebre els ajuts i per a què no es crearen problemes derivats d’un mal tractament. Recordem que la situació arranca del 2007, quan ja es van establir aquests ajuts. En comptes d’açò, l’administració valenciana ha propiciat i permés que la palla es quede podrint-se en els camps, situació nefasta que la inacció i manca d’alternatives de l’administració valenciana ha propiciat. La descomposició de la palla està llevant oxigen a l’aigua, i està provocant l’emissió de metà i produint una greu mortaldat de peixos i d’altra fauna.
Els membres de Compromís-Equo han pogut constatar aquest matí a l’Albufera el mal estat de les aigües en les zones de cultiu de l’arròs, i assenyalen al govern autonòmic del PP com a responsable d’esta situació ja que “la seua irresponsabilitat i manca d’alternatives està produint aquest desastre ecològic al qual s’ha posar-hi remei immediatament.
Segons la candidata al Congrés número 2 per València de Compromís-Equo, Cristina Domingo, “l’administració ha de facilitar el tractament adequat, ecològicament responsable i compatible amb els ajuts europeus d’esta palla. A la llarga, la millor solució passa per retirar la major part de la palla dels camps i tractar-la per a obtindre metà a base de la seua fermentació; un sistema molt eficient i que pot aportar molts beneficis ambientals i econòmics als agricultors, ja que el metà pot servir com a biocombustible per ser utilitzat en les feines del camp, i també per produir electricitat. A més, el residu que deixa és un compost d’alta qualitat”.
A més, Domingo ha apuntat que “les instal•lacions de fermentació de la palla de l’arròs, que haurien de situar-se prop de les poblacions pròximes al parc natural, poden servir també per a tractar altres tipus de matèria orgànica com restes de podes agrícoles, forestals, i la fracció orgànica dels residus urbans (barrejats amb la palla), etc., i podrien suposar un benefici econòmic als agricultors perquè quan s’amortitzen les instal•lacions tindrien uns ingressos pel recurs energètic generat”.
Mentre es desenvolupen (sense més demora) aquestes alternatives, hi ha solucions d’urgència consistents en deixar assecar la palla, triturar-la i barrejar-la amb el fang, que podrien aplicar-se en gran part de la zona arrossera i que complirien amb les exigències europees i, al mateix temps, no tindrien greus impactes ambientals. Aquestes actuacions requereixen la implicació de l’administració, donat que aquesta és una exigència per a rebre els ajuts agroambientals europeus.