El senador de Compromís, Enric Morera, ha presentat hui la proposta de Pla de Treball de la seua formació a la Comissió d’Investigació sobre la DANA d’octubre, aprovada al Senat, on s’analitzarà en profunditat la gestió de la catàstrofe i s’exigiran explicacions als responsables.
Morera denuncia amb fermesa que la falta d’activació de l’alerta massiva durant la DANA no va ser un error tècnic, sinó una decisió política deliberada del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, influït per la seua dependència del govern de coalició amb VOX i avalat pel líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. “Aquesta irresponsabilitat va costar 224 vides a la província de València i va generar danys materials superiors als 30.000 milions d’euros”, ha afirmat Morera.
El senador sosté que la negativa a emetre una alerta immediata i la falta de mesures de confinament van ser decisions polítiques que van prioritzar l’economia sobre la seguretat de la ciutadania. “Aquesta mateixa actitud negacionista va ser defensada per VOX i el PP durant la pandèmia del COVID-19, quan van qüestionar les mesures de confinament per a protegir la població. Amb la informació que es tenia en el moment, la població degué ser alertada i protegida, com ocorre als EUA davant tornados o en altres llocs amb fenòmens meterològics”, ha declarat Morera. «És insultant que ens diguen que no podien comunicar-se, que no es localitzaven. Van jugar a fugir de prendre decisions, els uns i els altres, i eixa falta de diligència va tindre grans costos humans i materials que mereixen una sanció política».
En el marc de la Comissió d’Investigació, Morera vol explicacions directes a Alberto Núñez Feijóo sobre quina informació manejava i si va avalar la inacció de Carlos Mazón. Així mateix, ha sol·licitat la compareixença de Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska i Teresa Ribera per a esclarir per què, malgrat les evidències meteorològiques i les dades que ara es coneixen que estaven en el seu poder, el Govern central no va activar una situació de pre-emergència adequada.
La gravetat d’aquesta investigació es veu reforçada per la recent revelació de la Conselleria d’Emergències davant la jutgessa que instrueix la causa, on es reconeix que la exconsellera Salomé Pradas va ser l’única esmentada com a responsable en el Cecopi del 29 d’octubre. No obstant això, la jutgessa ha requerit al Consell que aclarisca si Carlos Mazón va participar en les decisions clau, ja que el seu nom no figurava en la llista oficial. La magistrada pretén determinar qui va ordenar l’enviament de l’alerta massiva a les 20.11, més de tres hores després de la convocatòria del Cecopi, quan la catàstrofe ja s’havia deslligat.
El Pla de Treball presentat per Morera estructura la investigació en tres eixos principals:
Negligència en la prevenció i planificació, avaluant els sistemes d’alerta i els plans d’emergència ignorats pel Consell.
Gestió criminal de l’emergència, analitzant el retard en el desplegament dels recursos i la falta de coordinació entre administracions.
Desemparament als damnificats, examinant la falta d’ajudes eficaces i la reconstrucció tardana de les zones afectades.
Per a això, Morera ha sol·licitat la compareixença dels màxims responsables polítics i tècnics implicats en la gestió de la crisi, incloent-hi Carlos Mazón, Salomé Pradas, Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez, Fernando Grande-Marlaska, Teresa Ribera i altres exconsellers i responsables d’emergència. A més, se citarà a alcaldes dels municipis més afectats i representants d’associacions de damnificats.
El senador ha exigit el lliurament de tots els informes i documentació elaborada pels organismes que van participar en la gestió de la crisi. En cas de detectar-se indicis de responsabilitat penal, ha advertit que traslladarà les conclusions al Ministeri Fiscal perquè actue en conseqüència.
“Aquesta investigació no sols busca depurar responsabilitats polítiques, sinó també garantir que mai més es repetisca una negligència tan greu. El negacionisme i la inacció institucional no poden continuar costant vides en un context on les emergències climàtiques són cada vegada més freqüents i devastadores”, ha sentenciat Morera.