El cap de llista per Castelló al Congrés dels Diputats per Compromís, Roger Mira, ha fet referència “a les prioritats que sempre ha de tindre un govern, i més encara en temps de crisi. El PP mira aquests dies de justificar la subvenció atorgada per la Generalitat a una determinada prova de golf, oferint-nos unes xifres sobre els suposats beneficis econòmics que hauria generat aquest esdeveniment, gràcies a la vinguda de turistes, que no es creuen ni ells mateixos en el moment de declarar-les. Però, en canvi, sí que són realitats tangibles, i ben lamentables, els milers d’alumnes que han d’estudiar en barracons indignes, i que no ho vulguen negar, només cal visitar col.legis com el Benadressa de Castelló, per esmentar-ne només un; com és també un fet objectiu que entitats sense ànim de lucre, adreçades a la cura dels malalts mentals, o de les persones afectades d’Alzeheimer, o de dones en risc d’exclusió social, s’estan veient obligades a tancar les seues instal.lacions pels incompliments en els pagaments que se’ls deuen per part de la Generalitat; o que els advocats del torn d’ofici, més necessaris que mai quan en temps de crisi augmenten les qüestions legals i el nombre de persones que no poden pagar els seus serveis, fa mesos que no cobren el que els ha de pagar legalment el Consell; o que les farmàcies estan a la vora del col•lapse, i l’únic que els promet el govern valencià és pagar-los el 50% del 50% que els deu…”
Mira ha explicat que “aquesta és la política que segueix el PP des del govern valencià, i res no ens fa pensar que vaja a fer-ho diferent des del govern de l’estat. Això, pel que respecta al PP. Però, per la seua banda, el PSOE ens ha dut retallades socials de tota mena, augment de l’edat de jubilació, de les condicions de contractació i de comiat, manca d’ajuda econòmica a la petita empresa, als autònoms i als emprenedors, submissió als mercats i a la gran banca, menyspreu per l’economia productiva i una política feta d’esquenes a la ciutadania. En aquestes condicions, plantejar-se el 20-N com una tria entre dues formacions, tant semblant en tot el que és més essencial, és caure en el parany que ells voldrien fer-nos caure. I, per a aconseguir-ho, procuren que no es puguen escoltar les veus discrepants; com la nostra, la de Compromís, sense anar més lluny”.