El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha comentat que “el sistema de control al govern per part dels grups de l’oposició, mitjançant preguntes parlamentàries, està pensat per fer real el sistema democràtic, de manera que els diputats de l’oposició puguen saber què fa i què no fa el govern, i quines previsions de futur té sobre determinades matèries. En aquest sentit, i acomplint el meu deure, li vaig preguntar a la consellera d’Educació, el dia 28 de maig, quina era la quantitat que devia als menjadors escolars, quina la data prevista per fer front a aquests pagaments, i quina la seua valoració del fet que els pares hagueren de pagar un sobrecost per la seua nefasta gestió dels menjadors escolars”.
Pañella ha explicat que “la resposta a aquesta pregunta du data 30 de juliol, és a dir, més de dos mesos després, quan ja havien tancat per tant els col.legis, però a més, amb lexcusa de l’agost, no ens l’han feta arribar fins ara. I la resposta, literal, és que “les conselleries d’Educació i d’Hisenda continuen treballant amb responsabilitat i sensibilitat en relació a la situació dels centres educatius, i d’esta manera s’estan coordinant les actuacions a fi que es normalitze el calendari de pagaments, i amb la pretensió d’aconseguir la reducció dels temps a fer efectives les transferències corresponents a cada centre educatiu” . O, el que és el mateix, i amb la coneguda frase castellana “estamos en ello”, la típica excusa quan no s’ha fet res de real i efectiu de cara a resoldre un determinat problema”.
El diputat de Compromís ha dit que “aquest és l’interés del govern del PP pel nostre sistema públic educatiu, i aquest és també, per cert, l’interés que mostren en respondre-li a un diputat que està exercint una de les obligacions del càrrec per al qual va ser triat per la ciutadania. I a dia d’avui, continuem igual: ni volen donar les dades concretes del deute amb els centres, que després diuen que no existeix, ni es volen comprometre a donar-nos una sola data de pagament ni a aportar una sola alternativa per a resoldre el problema. De manera que arribes a pensar que ja no és només pura desídia, sinó, molt més greu encara, una voluntat decidida de perjudicar l’educació pública, en favor de la “seua” privada, a base de ficar-li descarats entrebacs al seu diari funcionament”.