La portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, defendrà en el ple de Les Corts Valencianes del pròxim dimecres una proposició no de llei del seu grup parlamentari en què s’insta al govern valencià a sol·licitar del Govern de l’Estat, l’inici de totes les gestions oportunes perquè el Consell d’Europa, modifique les seues polítiques econòmiques i socials, per a destinar els seus recursos a la salvaguarda dels drets bàsics de les persones. Entenent aquestos com el dret a l’habitatge, al treball, a una sanitat, educació i justícia universal i gratuïta.
Segons assenyala Oltra “el deute públic de l’estat espanyol es va situar a la fi de 2011 en el 68,5% del PIB. Alemanya (amb un 81,2%), França (amb el 85,5%) o Gran Bretanya (amb el 85,7%) tenen un deute públic superior al nostre pel que fa al PIB. La crisi del deute a Espanya per tant, no és una crisi de deute públic, és més aviat una crisi de deute privat, que supera el 200% i que s’ha disparat durant l’última dècada”.
La crisi del deute espanyol ve provocada per un allau de polítiques urbanístiques irresponsables que va concloure amb l’esclat la bombolla immobiliària i les conseqüències que ara estem patint. La gestió irresponsable que han dut a terme els directius dels bancs i les caixes espanyoles ens han portat a una situació en la que el sistema bancari ha acumulat un deute de més de 250.000 milions d’euros.
Per a Oltra “les mesures que des del Govern Espanyol venen aplicant-se, es basen en la transformació del deute privat en deute públic. És a dir, fer pagar al conjunt de la ciutadania per tot el seguit de despropòsits que s’han vingut succeint en els últims anys dels quals no han estat partíceps, i de la qual, evidentment ni són ni se senten responsables. És més, lluny de veure que es depuren responsabilitats per la mala gestió, o fins i tot per gestions irregulars, la ciutadania contempla perplexa com els causants de les fallides de les nostres caixes d’estalvi i de la major part del sistema financer, són recompensats amb indemnitzacions fabuloses, mentre ells es fan càrrec del dèficit, pateixen les retallades en educació, sanitat o justícia”.
El rescat, anomenat “financer”, de la banca espanyola n’és un bon exemple de com els diners públics es destinen primerament a garantir la solvència de les entitats bancàries, en lloc de garantir els serveis bàsics de les persones, evitar el l’augment de la desprotecció en les famílies i allunyar les situacions d’exclusió social.
“Europa no és un únic país. Europa es construeix a partir de la suma de tots i sota el principi bàsic de la igualtat. No tindrà viabilitat si es construeix per damunt o per sota de cap altre. No es poden aplicar mesures que suposen el patiment en les societats mediterrànies, com a mesura única per tal d’assegurar una situació òptima dels bancs alemanys, per això reclamem un canvi total de les polítiques econòmiques que es venen aplicant”, ha conclòs la diputada de Compromís.