El diputat de Compromís es pregunta on és la llibertat dels pares d’escollir la llengua d’ensenyament dels fills, de la qual el PP tant parla, “si 80.000 alumnes no poden prosseguir els estudis en la llengua que han escollit”
El diputat del BLOC i candidat per Compromís, Josep Maria Pañella, ha assegurat que “més enllà de les paraules, els fets parlen per ells mateixos; i la realitat és que la Conselleria d’Educació que presideix Alejandro Font de Mora el que pretén és, d’una manera subtil i sense que es note massa, carregar-se el sistema d’ensenyament en valencià que du funcionant ací des de fa prop de 30 anys i que tants bons resultats pedagògics ha aconseguit, sent l’únic que de veritat garanteix que, en acabar els cicles formatius, els alumnes coneguen i sapiguen utilitzar amb normalitat les dues llengües oficials. Els fets són els fets, diga el que diga el conseller, i la realitat és que més de 80.000 alumnes dels 138.223 que cursen els estudis primaris en valencià, per decisió lliure dels seus pares, no poden després prosseguir en eixa mateixa llengua els estudis de Secundària; i si això no és carregar-se la base del sistema lingüístic educatiu, ja ens explicarà el conseller de què estem parlant”.
El diputat de Compromís ha declarat que “quan Font de Mora diu que rep contínues queixes de famílies que no poden matricular els seus fills en castellà”, està ocultant sistemàticament que, per cadascuna d’aquestes queixes, la seua Conselleria en rep més de vint de pares i mares que volen que els seus fills continuen la Secundària en valencià i no poden aconseguir-ho; però d’aquestes queixes, Font de Mora prefereix no saber-ne res i mirar cap a un altre costat. I ara damunt se’ns despenja parlant d’un projecte de dividir el temps dels estudis no ja entre dues llengües, castellà i valencià, sinó entre tres, incloent-hi també l’anglés—de moment del xinés encara no en parla-; i, com passa sempre en casos semblants, tots intuïm que, darrere d’aquest repartiment entre tres, qui eixiria perdent, per voluntat expressa del conseller, seria el valencià. I som molts els que no estem disposats a consentir-ho ni a acceptar-ho”.