Bienvenida Gil Pacheco, de 45 anys, ha tornat a les portes de l’Ajuntament d’Elx. Durant més d’una setmana de finals de juliol hi va romandre en vaga de fam. Va haver d’alçar la vaga per prescripció mèdica i el campament per pressions de l’equip de govern, just abans que començaren les Festes d’Agost. Ara hi ha tornat per reclamar el que ja reclamava: un treball digne o unes prestacions mínimes per poder eixir de la situació de pobresa extrema en què es troba.
Des de Dones amb Compromís i Compromís per Elx “ens sumem a les reivindicacions de Bienvenida Gil i ens solidaritzem amb ella. Volem, a més, anar més enllà de les seues reclamacions i palesar, a partir del seu cas, la feminització de la pobresa afavorida per successives reformes laborals patriarcals i capitalistes, i la necessitat d’aplicar polítiques concretes que ens rescaten, a les dones, del perill social a què ens veiem abocades en dur a terme treballs submergits”.
En el context de la crisi, l’empitjorament de les condicions laborals ens situen en una posició encara més precària: gran part del treball submergit era –i encara és– dut a terme per dones cuidadores, netejadores o encarregades de treballs manufacturats com els relacionats amb la sabata o les empreses tèxtils. La majoria de vegades, a més, dins de l’àmbit domèstic. D’estos tres sectors cal destacar el que té a vore amb la cura de criatures, persones grans o dependents, que representa, a l’Estat espanyol, un 80% de l’economia submergida, amb l’agreujant per a les dones que no ens hem pogut acollir als avantatges de la Llei de Dependència per tal que els treballs de cura es convertiren en treballs dignes i assegurats.
Creiem, doncs, que és necessari posar de manifest l’economia submergida que afecta especialment les dones i, actualment a més, les dones immigrants. Cal una regulació específica per a estos col∙lectius amb la finalitat d’evitar la desprotecció laboral i social en què s’hi troben, sense poder accedir als drets i a les prestacions que proporciona el treball amb contracte, tal com posen de manifest casos com el de Bienvenida Gil.
Pensem també que des de l’administració s’han d’afavorir faenes de qualitat que permeten als col∙lectius específics de dones prescindir d’una ocupació no declarada. De manera que la inserció laboral no consistisca a crear ocupació de curta durada, inestable o amb salaris que no asseguren la cobertura de les necessitats bàsiques.
Estudis recents demostren que a les comarques del sud del País Valencià l’economia submergida representa el 25,9% del PIB, la més alta de tot el territori valencià, també per damunt de la mitjana estatal que és del 24.6% en hòmens i del 28% en dones. La precarietat de les dones, doncs, és major respecte la dels hòmens, amb salaris més baixos i més dificultats d’accés al món laboral. Casos com el de Bienvenida Gil palesen la urgència d’una perspectiva de gènere en la redacció i implantació de les polítiques econòmiques i d’ocupació.