·Mónica Oltra: “Com és evident els xiquets no saben volar i per arribar al seu col·legi han d’anar per vies transitables, l’ordre del govern del PP sobre transport escolar és injusta“.
La sala del contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha emés una sentència que estima el recurs de la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, contra l’ordre del Consell sobre el servei de transport escolar que estableix com a criteri per accedir al transport escolar gratuït la distància de 3km en línia recta entre el domicili i el centre educatiu.
Concretament el TSJCV ha anul·lat que l’administració mesure la distància per calcular el servei de transport escolar “en línia recta” com es recollia en la resolució de la Conselleria d’Educació per al curs 2012-2013 en considerar que d’eixa manera s’incorre en “falta de motivació” i “tracte desigual”.
La norma recorreguda establia que “és beneficiari del servei de transport escolar l’alumnat d’Educació Primària, Educació especial, i Educació Secundària obligatòria, incloent l’alumnat de programes de qualificació professional inicial, el domicili habitual, degudament acreditat, es trobe a una distància, en línia recta, de 3 km o més del centre educatiu en què corresponga la seua escolarització. Amb caràcter excepcional es podrà tenir en compte aquelles zones en què l’accés al centre docent siga dificultós a causa de l’orografia del terreny”.
La coalició demanava en la seua petició davant els tribunals que s’anul·lara tant la referència al càlcul “en línia recta” com l’ús de l’expressió “es podrà”, mentre que l’administració valencià va defensar que el contingut de l’article s’ajustava a dret.
En esta seua sentència el TSJCV concedeix la nul·litat del terme “en línia recta” i constata, “a la vista de l’absent expedient administratiu, que el canvi de criteri adoptat per l’administració en la resolució impugnada pateix d’una absoluta falta de motivació que ho sustente i justifique, i efectivament, i tal com propugna la part recurrent falta motivar, i per tant, justificar els criteris de racionalitat en els quals se sustenta el referit canvi de criteri”.
De la mateixa manera estableix que “la part recurrent no tracta de fer prevaler un interès particular concret enfront de l’interès general sinó que entén que és l’interès general dels menors i dels pares el que resulta vulnerat en incorporar l’administració, sense cap tipus de motivació, ni valoració del risc, ni en definitiva atenent a criteris de racionalitat i objectivitat, la distància de 3 km mesurats en línia recta com a criteri per a determinar aquells que tenen, o no dret, al transport escolar gratuït”.
“Resulta imprescindible motivar -prossegueix la sala- encara que mínimament, els criteris de racionalitat i eficiència que han portat a l’administració a introduir la mesura de la distància en línia recta de 3 km o superior, per definir el concepte de beneficiaris, ja que sens dubte, aquest concepte restringeix l’accés dels escolars al transport públic escolar gratuït”.
Així mateix, considera que “genera un tracte desigual entre aquests, segons la manera en què s’haja de computar aquesta línia recta doncs efectivament escolars els domicilis es troben a una distància superior que altres, però que no mantinguin aquesta distància de tres quilòmetres en línia recta del centre escolar es veuran privats del transport escolar gratuït davant d’altres que tinguen un accés més fàcil però que seran beneficiaris per si assolir aquest còmput”.
Oltra ha valorat positivament la sentència i ha assenyalat que “com és evident els xiquets no saben volar i per arribar al seu col·legi han d’anar per vies transitables, és a dir carrers o carreteres. L’ordre del govern del PP sobre transport escolar és injusta. La mesura per a contar eixos 3 km ha de ser aquella que tinga en compte el camí transitable no la línia recta perquè sinó es generen desigualtats i injustícies, com ha confirmat el TSJ”.