Una ciutat de l’entitat de València generarà problemes en el futur Corredor Mediterrani si el Govern central s’obstina a seguir marginant encara més a aquest node urbà i a l’autonomia. Recentment els empresaris, representants polítics del territori i del govern valencià s’han posat en alerta davant la falta d’inversions en aquesta autonomia, com ha quedat constatat en el document Study on Mediterranean TEN-T Core Network Corridor enviat a la UE, que condemnaria a València a convertir-se en el futur semàfor ferroviari d’Europa en no preveure les inversions necessàries. Compromís va a tractar d’indagar els motius de tals oblits i la marginació en les inversions per a la reordenació de la capital acordades en 2003. Ahir es va produir a Brussel·les un nou silenci de Foment a les reiterades peticions del representant valencià de la Conselleria, Josep Vicent Boira d’incloure el túnel passant i reordenar la xarxa, en el 8th Meeting of the Mediterranean Core Network Corridor Fòrum.
El senador territorial, Carles Mulet, ha assenyalat que “mitjançant una trentena de preguntes demanarem els motius de la desaparició de València de l’apartat de nodes urbans i la previsió d’inversions en els propers anys“. Per al representant valencià, el Ministeri de Foment “oblida de manera maliciosa, reiterativa i maltractadora obres pendents com el túnel de Serreria i el Pla de reordenació de la xarxa ferroviària de València, signada entre Govern i Ajuntament en 2003“, una cosa que deixarà a la ciutat en un clar desavantatge.
“L’actitud de Foment i del Govern és cada vegada més impresentable amb els valencians, en no enviar representants a les reunions de coordinació que els requereixen les autonomies, mantenir saturada la ciutat de València i carregar-nos actuacions en trams de Calafat-Vandellòs (Tarragona) o Castellbisbal-Tarragona, que res tenen a veure amb el concepte de node urbà“, ha afegit el senador que ha remarcat que “no es tracta de victimisme, sinó de mala fe o d’altres foscos interessos, ja que resulta inconcebible que arribin a menysprear acords com el rubricat el 26/02/2003 per a la reordenació ferroviària de la capital valenciana entre els llavors responsables del ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, l’alcaldessa, Rita Barberá i el president de la Generalitat, José Luis Olivas“. Les actuacions suposaven una inversió de prop de 800 M € per a la reordenació ferroviària de la capital valenciana.
Unes inversions vitals i de futur
A dia d’avui les necessitats inversores s’aproximarien a entre 1.500 i 2.000 milions d’euros. Mentre el Ministeri col·labora en la reordenació ferroviària d’altres ciutats espanyoles, s’ignora a València “tot i el seu protagonisme dins el territori, d’indústries fabricants de vehicles, de l’activitat del port i les seues connexions amb Aragó i Europa i això, es miri per on es miri, no té cap mena de justificació“. Per contra, altres poblacions on ja s’inverteix i que són unes habituals de les majors partides pressupostàries del departament, com Madrid, es veuen beneficiades dins de les inversions del Corredor Mediterrani amb partides per modernitzar les seues ja modernes instal·lacions. “Mentrestant, València no té ni una trista partida plurianual. Res“, ha lamentat Mulet.
En la relació d’interpel·lacions i sol·licitud de documentació, els senadors de Compromís reclamen conèixer les previsions de cara a reordenar les necessitats futures de les mercaderies després del previst tancament de l’estació de Silla per qüestions mediambientals, sobre la futura estació intermodal de mercaderies de Font de Sant Lluís; quan es desenvoluparà el tram Castelló-Tarragona, les previsions per a millorar la capacitat de la via davant la futura posada en marxa del pseudoAVE Madrid-Castelló per l’únic tercer carril construït i que afectarà en gran manera el trànsit existent de rodalies, mercaderies i mitja distància, la necessitat de transferir rodalies perquè la Generalitat preste un servei digne al nord de l’autonomia, a més de peticions de documentació, com l’estat d’execució per trams del Corredor Mediterrani, estat dels projectes i partides econòmiques de cadascun.