El tractat CETA va ser ratificat en el Ple de Congrés per PP, Ciutadans, PDeCAT i PNB, l’abstenció del PSOE i el rebuig de la resta de formacions. Carles Mulet ha manifestat que “ens volen vendre com europeistes i moderns uns tractats que són injustos, atempten contra drets protegits constitucionalment, una tradició productora, comercial i exportadora de la nostra economia i que posarà en serioses dificultats la seguretat i viabilitat de molts dels nostres productes“, com està ja passant amb altres tractats comercials, com el rubricat amb països africans que ha eliminat aranzels al moviment de taronges, envaït els magatzems amb taronges foranes en plena campanya de la local i generat greus problemes de viabilitat econòmica i manca de control i seguretat sanitària davant la indiferència i falta de mesures de la UE.
El CETA, o l’TTIP que s’ha tramitat de forma opaca, ja de partida generen tota mena de suspicàcies, perquè atempta contra els drets constitucionals, sobretot els que es refereixen a la justícia, a la igualtat ia la llibertat, perquè aquest tractat imposa uns privilegis als que més tenen i no ho necessiten i no diu res de la llibertat i seguretat del consumidor, ni articula cap mecanisme que garantisca la distribució justa i equitativa dels guanys obtinguts d’aquest comerç. Tampoc permet la participació ciutadana en la presa de decisions, el que denota un abandonament total de les responsabilitats de protecció a la ciutadania.
“Incideix més en una política que permet que es reconeguen drets a les multinacionals que acaben sufragant econòmicament els diferents països si no es dobleguen als seus interessos i pressions, cosa que ja coneixem massa en casos de nefast record com són el Castor o les autopistes radials. L’acció dels lobbistes, que influeixen sobre els grans partits, amaguen fosques intencions i interessos que s’acaben tornant en contra dels ciutadans, de l’interès públic i de la generació de les nostres pròpies normes“, ha afegit Mulet.
La postura de Compromís passa per unes polítiques que defensen les persones sobre els interessos de multinacionals i grups de pressió i no a l’inrevés. “Per això no podem donar suport a un tractat de tal calat, amb tantes afeccions sobre la nostra economia“, explica, lleis sanitàries, ambientals, drets excepcionals i decisions adoptades per tecnòcrates. Les empreses -en bona part filials de americanes i que tindran accés a un mercat de 500 milions de persones, les seues licitacions públiques i serveis-, aporten poques garanties pel que fa a la lluita contra l’escalfament global (impedeix regular el preu de l’energia o qualsevol ajuda a les renovables), cap als drets laborals o la salut (medicaments, llavors, denominacions d’origen), transformant la nostra alimentació en augmentar les quotes d’importació sense aranzels a Canadà en el sector agrícola, el que representa una seriosa amenaça a les febles economies i posarà en escac l’economia local.
Un acord com el CETA serà lesiu, limitant, perpetuador d’injustícies i impedirà un millor repartiment del capital o la realització de polítiques públiques o de preus enfront de les pèrdues de 200.000 de llocs de treball a la UE i 20.000 al Canadà que es esperen. “Encara que siga per precaució, no hem de donar suport un tractat com aquest, amb tantes afeccions cap als drets, els principis d’accés universal als serveis públics, el coneixement, la diversitat, sostenibilitat o la qualitat“, ha conclòs Mulet.