El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha traslladat diferents iniciatives demanant explicacions al Govern i especialment al ministre de Foment per l’anunci per a principis de 2019 d’un AVE “low cost” únicament entre Barcelona i Madrid i ha demanat quines actuacions similars hi ha previstes amb la ciutat de València, tercer nucli de l’Estat.
Mulet ja va traslladar les queixes de la Chunta Aragonesista pel fet que aquest AVE de baix cost evite parar a Saragossa, que compta amb una àrea metropolitana de gairebé 800.000 persones.
Segons Mulet “mentre al País Valencià patim tota mena de retallades en ferrocarrils, des de rodalies, a pseudoaves lents, paralització del corredor mediterrani, anuncien per connectar Madrid i Barcelona un tren de baix cost. La pregunta al Govern és quan podrem gaudir d’un AVE normal per exemple entre Castelló i València (i no el simulacre actual), o quan es va a connectar València o Alacant amb Madrid per EVA, o fins i tot quan es va a connectar València, Alacant o Castelló amb Barcelona i Europa amb AVE, EVA o qualsevol tren que complisca amb els estàndards“.
El parlamentari valencianista ha explicat que la conceptualització d’aquest servei és pervers “si diuen que poden rebaixar un 25% el cost, és per dues coses, o perquè ara cobren un 25% de més, o perquè pensen bonificar aquest trajecte. Si ho pensen bonificar és en base a diners públics, el mateix que deneguen per a una infraestructures dignes per als i les valencianes“.
Per a Mulet, que s’anuncie aquesta actuació de baix cost mentre continua sent patètica la connexió de la tercera ciutat de la península amb la segona (Barcelona), o amb la cinquena (Saragossa) i impossible amb la quarta (Sevilla) demostra de nou el fracàs del sistema de radial centralista, on l’única cosa important és connectar Madrid i no als territoris entre si.
Sexisme de l’EVA
Mulet igualment ha criticat l’escenificació d’aquest nou servei de baix cost “que es feminitze l’AVE amb un nom en femení, amb colors roses, i s’acabe transmetent el seu feminització comporta ser 25% més barat, és alimentar l’imaginari de l’escletxa salarial, que per ser en femení ha de costar menys, com passa amb l’escletxa salarial existent a Espanya. Les traeix de nou el seu subconscient caspós“, ha conclòs.