El passat mes de maig amb l’entrada de Sánchez com a president, Compromís va preguntar al Senat si el nou Govern justificava la persecució que viuen els cantants com Valtonyc o Evaristo Páramos, a tall d’exemple, a conseqüència de les seues lletres. La resposta, sense posicionar-se ni argumentar una postura ferma s’ha basat en apuntar que “el Govern no valora de manera concreta els pronunciaments judicials ferms, més enllà d’expressar que respecta totes i cadascuna de les resolucions judicials que es dicten en l’ordre penal pels jutges i tribunals. Cap ciutadà ni poder públic ha d’interferir en la independència dels jutges“, o el que és el mateix, “que ho veuen bé”.
Pocs dies abans de convertir-se en president, Pedro Sánchez assegurava “que un raper entre a la presó és molt mal símptoma sobre l’estat de la nostra democràcia” i que “el mal gust no pot estar castigat amb presó“. No obstant això, a dia de hui la resposta donada a Compromís difereix d’aquestes afirmacions.
“El discurs de Sánchez i del seu partit han canviat amb l’entrada al Govern. Margarita Robles assenyalava fa uns mesos que amb el govern del PP s’havia patit un retrocés en matèria de drets i llibertats, un retrocés que persisteix i persistirà si no es du a terme la derogació d’una llei pròpia del franquisme” assegura Carles Mulet, senador de Compromís. “Ara acaben en mitges tintes, que és justificar que les actuacions judicials són correctes i no es qüestionen la llei“, ha lamentat.
Per al portaveu de Compromís a la Cambra Alta, “cal recordar que la llibertat d’expressió empara tant les expressions que puguen agradar i què no“. Les institucions, totes, són susceptibles de ser criticades i qüestionades. I per no seguir aquest principi, l’Estat espanyol ha estat corregit pel Tribunal Europeu de Drets Humans que va sentenciar que cremar fotos del Rei no constitueix delicte, sinó una forma d’expressió política, dient la sentència que “la llibertat d’expressió s’estén a informacions i idees que ofenen, xoquen o molesten” defensant que el pluralisme i la tolerància són fonamentals en una societat democràtica. La jurisprudència del Tribunal Constitucional apunta cap a una altra direcció oposada i comptant amb vots particulars que justifiquen la ingerència repressiva del dret a la llibertat d’expressió en considerar-la necessària i proporcionada per evitar el deteriorament democràtic.
“Les nostres institucions segueixen ancorades en el passat i no avancen cap a una democràcia real. Els pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans haurien d’haver marcat un abans i un després en les sentències dictades pels nostres tribunals” assenyala Mulet.
Valtonyc o Evaristo Páramos només són exemples d’aquesta persecució a la llibertat d’expressió, però hi ha molts més, com Pablo Hasel, la tuitera Cassandra, la retirada de les fotografies d’Arco, el cas Fariña, Eduardo Biosca o Toni Albà.
“Mentre es publiquen enregistraments de la presumpta enèsima amiga sexual de Joan Carles I, on s’evidencia el que tothom sap; els negocis tèrbols del rei emèrit, el tràfic d’influències, el defraudar a l’Estat; el que en definitiva ha estat una dinàmica al llarg de la nostra història, que dóna la raó a Valtònyc quan canta que el fet incontestable és que els borbons sempre han estat uns lladres, però ara es demana presó per a cantants que inclouen aquesta màxima en els seus lletres, però no s’actua contra els presumptes delinqüents autors d’aquestes malifetes. El Govern de Sánchez sembla més proper dels segons que dels primers“.
Per a Mulet “l’excusa no pot ser la independència de la Justícia. El Cap de l’Estat anterior va ser nomenat per un dictador com continuador d’un règim, bona part de la Judicatura o de l’ordenament jurídic per a les injúries a la Corona, vénen també del règim anterior, de manera que o ací es pretén un canvi seriós, o estem perpetuant el mateix sistema“.