Compromís llança el debat per a impulsar una reforma constitucional que otorge al Dret a la Salut la seua plena i màxima rellevància al mateix temps que persegueix canalitzar una reforma legislativa que garantisca un mínim d’inversió en la investigació sanitària i impedisca pràctiques de descapitalització de la sanitat pública en benefici de la privada.
Els diferents grups de Compromís en totes les institucions en les quals té representació estan registrant iniciatives per a un blindatge constitucional de la sanitat pública, com ja va reclamar en l’última sessió del Congrés dels Diputats el portaveu de la coalició, Joan Baldoví.
L’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans garanteix a tota persona el dret a la sanitat, tal com reconeixen també la Carta Social Europea i la Constitució espanyola. No obstant això els marcs de gran consens jurídics han d’actualitzar-se per a blindar els recursos i els drets que es deriven de la sanitat pública, servei públic que ha patit un descens significatiu de recursos en l’última dècada legitimats a través de modificacions com la de l’article 135 de la Constitució espanyola. Tot això ha redundat negativament en la crisi sanitària el Covid-19.
La coalició proposa convertir la salut així com el reconeixement constitucional de l’assistència sanitària universal en dret subjectiu ple, ja que en l’actualitat no tenen protecció jurisdiccional directa. Tot això contribuiria a donar ple sentit a elements tan importants com la definició de l’article 1.1 de la Constitució, que qualifica l’Estat espanyol com a “social”; i que com a tal és exhortat en l’article 9.2 a ordenar als poders públics a aplicar les mesures perquè la llibertat i la igualtat siguen reals i efectives.
Reconeixement i defensa del servei públic
Davant l’actual crisi, Compromís considera que entendre la salvaguarda de la salut com un factor capital d’igualtat serà una necessitat que permeta a la ciutadania recuperar l’esperança, la confiança i afavorir la cohesió social.
Per això, insta a cada institució a expressar el suport polític al model de servei públic de salut universal i de qualitat i als seus treballadors, a més d’exigir el compromís d’augmentar els pressupostos públics destinats a aquest objectiu i la promoció d’un estudi de reformes que li permeten assegurar una adequada planificació estratègica basada en l’evidència científica i el compliment dels principis d’equitat.