Compromís ha celebrat este matí a València una trobada del seu cicle ‘Obrim per guanyar’ en que s’ha escoltat i debatut amb la societat civil sobre com gestionar els serveis públics. L’acte que s’ha celebrat al saló d’actes, del MuVIM ha sigut moderat pel diputat al Congrés i candidat de Compromís a President de la Generalitat, Joan Baldoví qui ha assenyalat que “la sanitat ha de ser la gran prioritat del nou Botànic. En estos anys hem revertit les retallades del PP i estem recuperant la gestió pública de la sanitat però no ens podem conformar. La sanitat valenciana necessita més inversió, necessita més personal, necessita ser més àgil per atendre a la ciutadania”.
Per al candidat de Compromís “tornem a trobar-nos amb el mateix problema de sempre. El govern central té un deute sanitari de 800 milions d’euros amb la sanitat valenciana (per atendre a pacients d’altres CCAA i estrangers). Necessitem una Generalitat més reivindicativa que exigisca i aconseguisca eixos 800M que ens deuen per a invertir-los a la nostra sanitat”.
“El que farem amb bona part d’eixos 800M serà una autèntica revolució en l’atenció primària. Volem que 1 de cada 4 euros que s’inverteixen en sanitat vagen a Atenció primària, que és el que recomana la OMS. Igual que li hem pegat la volta a l’educació valenciana com un calcetí, el mateix farem amb la sanitat pública. I hui precisament escoltem aportacions i propostes per fer-ho possible”, ha afegit Baldoví.
En les seues intervencions, Anna Lluch, metgessa i investigadora en oncologia de rellevància internacional ha insistit en que el llegat sanitari de la gestió del PP de l’any 1995 al 2015 no va poder ser més negatiu. Lluch ha posat com a fita negativa la privatització de la gestió sanitària amb la implantació del model Alzira on el que es prioritzava era la connivència amb les empreses adjudicatòries i no la salut dels pacients.
Lluch ha recodat com els governs de la dreta aplicaren les retallades més grans a la sanitat. “En aquella època tot era per a la nova Fe, res arribava a la resta d’hospitals. Un hospital enorme que volien que es convertira en referència internacional però que no tingué repercussió fora d’ací. Hui la medicina necessita una interdisciplinarietat que un edifici de dimensions tan gran dificulta”.
“L’atenció primària quedà quasi destruïda amb la gestió del PP. Es va abandonar la inversió en infraestructures sanitàries, també privatitzant ahí tot el que pugueren. Per al futur necessitem un Pla Estratègic de Sanitat, la medicina pública que tenim és de les millors del món, però el pacient ha de ser conscient de la gran inversió que suposa, per a posar-ho en valor”. Lluch ha destacat la introducció del “Circuit ràpid oncològic”, posat en marxa amb la gestió del Botànic, que permet la connexió entre el metge de capçalera que detecta símptomes de càncer amb l’hospital on en 48h se li fan proves al pacient per confirmar o descartar-ho el diagnòstic inicial. Així mateix ha recalcat que un dels gransreptes, després de la gesti ó de la pandèmia, és reduir les llistes d’espera de cirurgies no urgents, que no poden ser tan grans.
Marta Murciano, ex directora del CEIP Cremona d’Alaquàs ha explicat la seua experiència en el món educatiu públic, “com les retallades indiscriminades dels govern del PP, quan era consellera d’Educació Maria José Català, ens dugueren als professionals educatius i als pares i mares a unes mobilitzacionstransversals. Hi havien 30 escoles en barracons sense cap intenció de construir-les, com a Alaquàs, però també a Ontinyent, Muro d’Alcoi. En el cas del Cremona, Català tancà l’escola per a noves inscripcions iels pares havien d’anar pel matí a deixar un xiquet en una escola i després al germanet en altra del poble. La comunitat educativa va dir que ja hi havia prou per que tots patien a nivell personal les retallades. La Generalitat havia rebut diners de la Unió Europea per a reformar centres, on estaven eixos diners? Anàrem fins i tot a Brussel·les, ahí es destapà una de tants casos de corrupció del PP.
Murciano ha parlat també del canvi de model educatiu amb el Botànic, en quant a infraestructures, ben evident amb la posada en marxa del Pla Edificant, que ha suposat la construcció i remodelació demoltíssims centres. “Ara el repte de futur és fer que eixos edificis educatius siguen sostenibles mediambientalment”.
Rosa Atiénzar, infermera de professió i secretària general de sanitat de CCOO-PV ha resumit l’estat de la sanitat pública dient que “la sanitat està malalta, però diagnosticada pel govern progressista, que ha començat el tractament”. Ningú pot negar que açò ve de molt arrere, és conseqüència de la gestió del PP, que ens transformà en laboratori de la privatització sanitària de de la dreta a tots els nivells. Abans d’instaurar el model Alzira ja començaren a privatitzar molts serveis hospitalaris. Les àrees de salut privatitzades compten amb menys professionals, no compleixen els contractes, no fan les infraestructures sanitàries a què estaven compromesos. Les empreses de les ressonàncies magnètiquesprivatitzades no van fer la inversió en equipament a què estaven obligades, amb la reversió pública ens hem trobat que els equips estan obsolets.
“Després del forat tan gran que deixà el PP, en estos 8 anys s’han fet coses positives, però també es compta amb problemes per a cobrir llocs de treball, com a la resta de l’estat. El deteriorament de l’atenció primària ha estat programat des dels anys 90 i s’ha de revertir perquè la primària és l’eix del sistema sanitari. S’ha d’incrementar la inversió sanitària, cada euro que s’inverteix en prevenció té un impacte de 8 euros en estalvi de tractaments futurs. També cal corregir les inequitats del sistema, comles que pateixen les zones rurals, o les zones de gestió privatitzada. A més cal millorar les condicions laborals dels professionals sanitaris per retindre talent”, ha conclòs Atiénzar.
Finalment Baldoví ha remarcat “la importància de l’acte, obrint-nos a noves idees i sobretot a escoltar el que han aportat hui persones que viuen de primera ma la importància de la sanitat o l’educació pública per a una societat millor”.