En un estiu aterridor a causa dels grans incendis forestals, els agents mediambientals de la Generalitat han rebut l’ordre de compartir els vehicles amb els quals patrullen a mesura que les avaries que pateixen es fan irreparables –l’antiguitat mitjana de la flota de vehicles propis és de 15 anys-, o vencen els contractes de lísing que es mantenen amb els proveïdors.
En lloc de reposar-los la Generalitat ha optat per retirar-los de la circulació i obliga als agents a compartir els que es mantenen operatius. D’aquesta manera, en quedar-se sense vehicle l’agent que vigilava un àrea determinada, es puja al del company que encara disposa del seu i junts es van a patrullar la zona assignada a aquest, deixant sense vigilància durant el torn de treball tota l’àrea que cobria el primer.
Així ho ha denunciat el diputat verd de Compromís, Juan Ponce, qui va posar en relleu que“mentre als funcionaris públics que són clau en la preservació de la natura se’ls nega una eina essencial per a complir el seu treball, veiem atònits com el grup Vaersa, una entitat semipública i bastant tèrbola, o Imelsa, dependent d’un altre ens fantasmal com és la diputació, disposen de cotxe d’alta gama recentment matriculats”.
De fet, la Generalitat va gastar 2’4 milions d’euros en 2010 –ja ficats de ple en la crisi- per a adquirir 115 vehicles per a Vaersa, amb fons que es van restar de la contractació de personal de vigilància forestal.
Per a Ponce, aquesta limitació imposada pels polítics del PP a la capacitat de moviments dels agents mediambientals és un insult a ells “i una burla a l’opinió pública quan després de cada incendi forestal apareix el conseller de Governació presumint del model de no prevenció i no extinció d’incendis que s’ha inventat”.
Per al diputat verd, l’assumpte dels vehicles és només “un més en la tenaç estratègia de marginació que els dos consellers responsables de la política de prevenció forestal valenciana, Serafín Castellano i Isabel Bonig, apliquen al cos d’agents mediambientals”. I segons Ponce, açò és així per una raó: els agents formen part d’un cos amb capacitat inspectora i rang de policia judicial, per la qual cosa el seu treball de vigilància xoca frontalment amb els interessos polítics del PP, tan estretament relacionats amb l’urbanisme, les grans infraestructures i “un concepte medieval de la propietat privada que no coincideix amb les lleis vigents, que són les que defensen els agents mediambientals”.