Compromís
Castor

Castor

Aquesta és una història d'un dipòsit de gas en les costes del Maestrat, uns terratrèmols i una indemnització que hem de pagar-li tots... a qui els va provocar.

Aquesta és la història del projecte Castor. Una història d'una estafa feta a mida entre el poder polític del bipartidisme de PP i PSOE i els intocables del gran capital.

Aquesta és la història de Florentino Pérez, amo de l'empresa majoritària de la concessió (ACS, amb el 66,67% d'Escal UGS), a qui haurem de pagar quasi cinc mil milions d'euros per fer-nos tremolar la terra.

Aquesta és la història d'una estafa. Sabem què hi guanyava Florentino Pérez, ara volem saber què hi guanyaven PP i PSOE per permetre-ho.

Què és el Projecte Castor?

En 2008, el Govern de Zapatero aprovava la posada en marxa del Projecte Castor, un dipòsit submarí d'emmagatzemament de gas. Des del primer moment, col·lectius ecologistes i de defensa del territori varen alertar dels riscos que suposava. També des de Compromís vàrem denunciar aquest projecte i ens hi vàrem oposar.

El Projecte Castor es va acabar de construir en 2012 i es va haver de situar en la costa valenciana perquè la Generalitat de Catalunya no va donar-ne permís, a causa del perill que suposava.

La terra tremola

En setembre de 2013 es varen produir una seguida de tremolors de terra que varen tindre el seu màxim en el terratrèmol de l'1 d'octubre de 2013, que es va sentir en tot el Maestrat i que va arribar a una intensitat de 4,3 en l'escala de Richter.

El Castor va haver de ser paralitzat pel risc que suposava per a la població. Un informe de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya va determinar que l'activitat del Castor era la causa dels terratrèmols.

La estafa

El Projecte Castor és una concessió pública a Escal UGS, de la qual ACS controla un 66,67%. ACS és un dels grups més importants del sector de la construcció a l'Estat espanyol, el propietari del qual és el conegut empresari Florentino Pérez. ACS va aparéixer en els papers de Bárcenas com a donant del PP, partit al qual va finançar il·legalment.

La concessió del Projecte Castor blindava el benefici econòmic per a les empreses que se'l varen adjudicar, tot establint unes honeroses clàusules d'indemnització en cas que fera fallida, independentment de les raons per les quals es provocara.

Així, a pesar que el Castor es va haver de tancar perquè provocava tremolors de terra que posaven en perill les vides dels habitants del Maestrat i a pesar que el perill sísmic que tenia aquest projecte ja es coneixia de bestreta, la concessionària del Castor s'emportarà 1.350 milions d'euros com a compensació que haurem de pagar tots nosaltres de les nostres butxaques més els interessos a pagar en 30 anys. És a dir, uns 4.700 milions d'euros.

El Govern de Rajoy va executar el pagament d'aquesta indemnització milionària per la via d'urgència, procediment que la Justícia va declarar inconstitucional.

Que pague Florentino

Des de Compromís hem treballat dur des del primer moment per denunciar aquesta estafa i per evitar que la factura haguera d'eixir de les butxaques de la ciutadania.

Vàrem demanar en 2013 que es creara una comissió especial d'estudi sobre les conseqüències de la fallida de Castor

Vàrem aconseguir en 2013 que les Corts i la Diputació de Castelló demanaren el tancament del Castor després d'haver-ne estat impulsores.

Vàrem personar-nos en 2014 en la causa judicial oberta contra l'estafa del Castor.

Vàrem demanar en 2014 en el Congrés que es desmantellara definitivament Castor i que la indemnització econòmica milionària no eixira de les butxaques de la ciutadania.

I vàrem portar el cas a Europa en 2014, tan prompte vàrem aconseguir representació en el Parlament Europeu.

Ara hem aconseguit que s'òbriga una Comissió d'Investigació al Congrés per investigar l'estafa del Castor i posar llum sobre aquest afer tan fosc. La primera compareixença que demanarem serà la de Florentino Pérez.

Perquè sabem què guanyava Florentino Pérez d'aquest xanxullo d'amiguetes com tants d'altres n'hi ha amb el gran poder econòmic que hi està implicat i se'n beneficia. El que falta saber és què guanyaven PP i PSOE per permetre-ho. Perquè la història del Castor l'exemple més clar dels xanxullos entre amiguetes del PP i del PSOE. D'un poder polític subordinat als interessos del poder econòmic a costa del benestar i dels interessos del poble.