I ha arribat l'hora...
...en què he decidit fer un pas endavant i presentar-me a les primàries de Compromís a la ciutat de Gandia per formar-ne part de la llista.
Aquestes decisions necessiten prendre un temps de reflexió i valorar i repensar què es pot oferir a aquesta ciutat i a la manera de fer política. I pensant, pensant, et trobes davant la pantalla omplint formularis, redactant currículums i rebent les mostres de suport dels cercles d'amics que et diuen “ja era hora”, “t'ho has pensat bé?” i tantes i tantes paraules que no saps molt bé si t'acaben animant més o fent-te pensar encara més.
Des de ben jove he participat activament de la vida associativa de Gandia i crec fermament que quan més vida associativa té una ciutat més riquesa cultural i democràtica té també.
Tant se val: associacions de dones, falles, grups de teatre, agrupacions musicals, esportives, literàries, pels drets LGTB, ecologistes, etc.; més o menys combatives, són la mostra d'un interés col·lectiu per transformar la societat en què es viu per fer-la més justa i són l'exemple del treball cooperatiu que necessita cada vegada més aquesta humanitat competitiva on se'ns diferencia i valora per allò que tenim o aconseguim i no per allò que som, persones.
Crec que la política ha d'estar al servei de la societat civil i no sols “escoltar” com prometen alguns, sinó fer cas. És a dir, quan un poble alça la veu ho fa per necessitat i la política ha d'estar atenta i ràpida per recollir la riquesa de propostes i reflexions que vinguen de la ciutadania. I a més, formar part activa d'aquesta força organitzativa i no sols mirar des de les altures de les institucions, treballant per un sistema representatiu i de decisions horitzontal on totes som iguals.
Caldrà molt d'esforç per trencar els vells motlles dels models polítics basats en l'egolatria, la foto publicitària o el màrqueting i tornar a mirar la gent a la cara i dir-los amb claredat, que no són temps de “megaprojectes”, que no són temps de ser els millors, que no són temps de gastar a mans obertes...
que ha arribat l'hora de tornar la dignitat a les persones i de portar endavant la política de la felicitat del dia a dia, del viure millor, la política que facilita les coses i no les entrebanca, aquella que treballa per totes les persones, majors, joves, estudiants, aturades, nouvingudes...
Sóc una persona clara, alegre i amb caràcter i pense que aquestos són valors necessaris per plantar cara a un sistema que ens vol callades i acovardides.
No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu!
PD: Us convide a llegir la meua xicoteta història de vida al “currículum narratiu” que adjunte.