En primer lloc, vull dir que, al meu parer, l'actual procés de primàries ha quedat coix davant la falta d'obertura d'aquest a la totalitat de les companyes i companys de Compromís.
Sense dubte, caldria haver elaborat un reglament de primàries -conjunt- que haguera evitat que cadascun dels partits de la coalició hagen emprat un mètode de tria diferent, la qual cosa li ha restat molta vivesa i esperit democràtic.
És molt trist veure a un gran nombre d'afiliats i simpatitzants sense il·lusió, i desencisats davant el repte que implica aconseguir una presència valenciana i valencianista en les pròximes Corts Generals espanyoles.
Des de l'assumpció d'aquest malestar però amb voluntat de continuar la lluita que s'engegara, sobretot, en la dècada dels anys huitanta, i amb la mateixa il·lusió, amb què vaig participar en la darrera campanya electoral autonòmica i local, em presente a aquestes primàries al Senat.
Algú es preguntarà per què al Senat.
Doncs bé, perquè és la cambra que constitucionalment (mentre existisca) ha de funcionar com a cambra de representació territorial en benefici dels interessos generals, i des d'on pense que hem de projectar (com a Compromís) a tot l'Estat la diferent pluralitat cultural i lingüística que existeix en aquest, així com la diversitat sociopolítica que hi ha als diferents territoris que l'integren.
Per tant, hem d'aprofitar l'oportunitat que se'ns ofereix en aquestes eleccions per fer-nos present i, des d'allí impulsar les mesures i iniciatives més adients per al benestar de les valencianes i els valencians, la qual cosa només podrem assolir si som capaços, des d'on estem, a fer MÉS COMPROMÍS.
