Anar directament a les notícies

10. Urbanisme i ordenació del territori

Revisió de la legislació vigent per restringir la declaració d’’utilitat pública i la possibilitat conseqüent d’’expropiació forçosa només a casos de necessitat social justificada.

Restricció dels projectes urbanístics que incorporen models d’’ocupació dispersa del territori, els quals no han de ser aprovats més que quan no hi haja altres possibilitats de creixement connectat i compacte dels nuclis urbans tradicionals.

Classificació de manera sistemàtica com a SNU d’’aquelles tipologies de sòl d’’alt valor ecològic o paisatgístic com ara els terrenys forestals, els litorals, els d’’elevada fertilitat i productivitat agrícola i els corresponents a estructures rurals tradicionals singulars. Condicions molt restrictives per a la reclassificació de SNU.

Impedir els projectes urbanístics elaborats fora del PGOU que modifiquen la planificació estructural del municipi. Limitar amb condicionants estrictes els projectes urbanístics que no es justifiquen en base a les demandes realistes d’’accés a l’habitatge per part dels habitants del municipi.

Crear un nou impost ambiental sobre el canvi de qualificació del sòl rústic a d’’altres de major valor afegit. Establiment d’un Fons específic que gestione els recursos captats per a contribuir a l’’equilibri d’usos i al manteniment i millora del medi natural.

Per evitar arbitrarietats en l’’adjudicació cal subjectar l’’adjudicació dels PAIs a les normes de la Llei de Contractes de l’’administració Pública.

Cal considerar un nivell adequat de compensació per als afectats pels PAI’s.

Aplicació de les disposicions expressades en la Llei de Contractes de l’’Administració Pública, regulant la publicitat del procediment i l’’obligació d’establir un plec de clàusules.

Garantir el dret d’’accés als expedients i l’’ús de termes intel·ligibles, a més de donar audiència a Associacions i col·lectius veïnals.

Evitar el cobrament de bestreta de les quotes d’’urbanització per part de l’’agent Urbanitzador.

Els únics responsables de la programació urbanística són els ajuntaments, lògicament actuant d’’acord amb allò establert en la legislació urbanística corresponent i amb la supervisió de la Conselleria corresponent, per tant, la presentació d’’un PAI s’’hauria de limitar legalment a aquells terrenys que segons el PGOU estan qualificats com a urbanitzables.

L’’adjudicació del PAI ha de ser un procés simple i fàcilment comprensible per als propietaris dels terrenys.

Identificació i definició dels paisatges a mantenir (rebost ecològic).

Constitució d’’un Banc de Capital Natural (una institució autonòmica oficial independent del poder polític que tinga com a funció la custòdia de les zones protegides) amb el rebost ecològic reconegut, amb definició d’’un sistema obert de catalogació i un sistema tancat de descatalogació com a entitat gestora del Patrimoni Natural catalogat i independent del poder polític: protecció política custòdia tècnica.

Al mateix temps cal reconèixer els serveis ambientals que presten les zones protegides i pagar per ells, mitjançant els anomenats “contractes de custòdia”” hui en dia encara no tipificats en la legislació però que es poden realitzar dins l’’àmbit dels contractes privats. És fan en forma de compensacions econòmiques anuals als propietaris a canvi del compromís pels propietaris a mantindre les condicions naturals i ambientals, renunciant de manera indefinida a la urbanització de la zona.

Promoure un urbanisme valencià, basat en el model tradicional dels nostres pobles, amb altures baixes, models de carrer de cases unifamiliars, construïts“ “casa a casa”” que donen opcions als xicotets contractistes locals, no com ara que es donen avantatges a les grans constructores, que després subcontracten les obres. Cal promoure un urbanisme que permeta viure a les properes generacions en cases i carrers de la qualitat en què han viscut els seus pares.