Anar directament a les notícies

Societat de benestar

Un sistema orientat als resultats de salut: el ciutadà eix del sistema
Una vegada superat el llindar del segle XX, disposem d’’un sistema de salut que respon a la instauració de l’’estat del benestar que s’’inicià als anys 80. Els anys 80 i inicis dels 90 constituïren els anys de construcció i consolidació d’’un sistema de salut pública universal amb accés als diferents col·lectius socials.

Durant els anys 90, l’impacte de l’’escassetat de recursos públics respecte al sistema sanitari i les deficients transferències a les diferents comunitats autònomes, situaren un escenari de partida amb una complexitat creixent. El País Valencià començà a construir un sistema públic propi, heretat de l’’antic INSALUD, amb un seriós greuge d’’inici, fruit de les deficients transferències del PSOE, que s’’ha incrementat de forma vergonyosa durant els anys del PP respecte a la resta de l’’estat, tant pel que fa al nombre de llits per 1000 habitants, recursos humans per 1000 habitants), ràtio habitants per metge. Malgrat açò, el PP ha respost amb una de les menors despeses del conjunt de l’’estat en sanitat per habitant, un 10% per baix de la mitjana espanyola, el que ens allunya progressivament no
sols dels paràmetres de qualitat d’’Europa sinó fins i tot del conjunt de l’’estat.

Amb la consolidació d’’un estat del benestar a l’europea (potser amb una cartera de prestacions no molt ampla, però molt potent) emergeix la nova figura que ha de transformar el sistema de salut: el ciutadà. El ciutadà, amb la seua faceta de contribuent, elector, usuari i subjecte, ha acabat convertint-se en protagonista del sistema i està percebent la necessitat de demandar quants més serveis de salut millor, però al’hora, que aquests li siguen prestats de forma gratuïta (o, per afinar més, que el seu pagament no siga directe per visita o acte mèdic).

En un entorn on la tecnificació i les tecnologies al servei del sistema de salut són cada colp més sofisticades, i més cares, sembla clar que no podem defugir del debat sobre el finançament del sistema. En realitat, el sistema de salut està enregistrant impactes duríssims en quant a demandes sovint contradictòries: la demanda real que es produeix
en cada servei, la demanda mediàtica o induïda per aquesta, la demanda mitjançada, les demandes implícites que cada colp són més importants (més i millors serveis complementaris), així com les demandes sovint col·lisionants entre les demandes dels diferents actors socials (professionals de la salut, proveïdors, usuaris, actors sindicals,
etc.).