Bota al contingut principal

La Sala Segona del Tribunal Constitucional ha examinat i admés a tràmit un recurs d’empara presentat per Compromís contra la negativa de la Mesa de Les Corts, amb majoria del Partit Popular, a tramitar una Proposició No de Llei en què la coalició plantejava instar al govern central a promoure en el Congrés la condemna de la sublevació militar del 18 de juliol de 1936 així com de la subsegüent dictadura franquista.

 Els fets es remunten al 7 de febrer de 2012 quan la Mesa de Les Corts, amb els vots dels representants del PP, decidí no admetre a tràmit esta proposició de Compromís “per considerar que es tracta d’un tema de caràcter general que és competència del govern d’Espanya i no de la Generalitat”. Després d’exhaurir la via dels recursos davant la Mesa sense que este òrgan reconsiderara la seua decisió, Compromís presentà recurs d’empara davant el Constitucional l’1 de juny de 2012 adduint la vulneració dels drets fonamentals dels diputats que suposava esta no tramitació. El passat dilluns, 15 de juliol de 2013, el Tribunal Constitucional notificà a la diputada de Compromís, Mónica Oltra, promotora del recurs, la seua admissió a tràmit.

 Esta proposició de Compromís bloquejada pel PP també instava a què les restes del dictador Francisco Franco, dipositades en el “Valle de los Caidos”, foren exhumades i entregades a la seua família, que “El Valle de los Caidos” es converteisca en un espai laic i que es transforme en un museu de la història recent de l’Estat Espanyol i a què es facen les modificacions necessàries en la Llei 52/2007 per a què queden anul·lades les sentències dictades en processos penals de tribunals franquistes, a presos republicans i demòcrates.

 Per a Compromís l’arbitrarietat del PP en este assumpte és evident perquè esta mateixa proposició de condemna a la sublevació franquista sí va ser admesa a tràmit per la Mesa en un període de sessions anterior, quan el president del Govern encara era José Luis Rodríguez Zapatero. Però en decaure la iniciativa per no debatre’s en eixe període de sessions, Compromís la tornà a presentar al començament del següent període i aleshores es trobà amb la negativa a la tramitació del PP, coincidint amb un canvi de govern que havia portat a Mariano Rajoy a la Moncloa, a qui des del PP valencià no es volia incomodar amb esta proposta que l’obligava a pronunciar-se sobre la sublevació franquista.

 Compromís ja ha aconseguit cinc sentències del Tribunal Constitucional contra la Mesa de les Corts, dominada pel PP, per la vulneració dels drets fonamentals dels diputats que suposa la no tramitació d’iniciatives parlamentàries de manera arbitrària.