El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha dit que “quan la consellera Bonig diu que el TRAM arribarà de la UJI al Grau de Castelló durant l’any 2014, s’oblida una vegada més d’explicar a la ciutadania què pensen fer si, com és presumible, el Tribunal Suprem ratifica la sentència de TSJ que impedeix passar a aquest TRAM per l’interior del Passeig Ribalta. No diu per on pensen fer-lo passar ni explica amb quins diners es faran unes obres no pressupostades”.
Pañella ha recordat que “des de Compromís, li hem preguntat insistentment en els Corts com pensa solucionar aquest problema, però sempre ens dóna la callada per resposta, assegurant que confien que el Suprem rectificarà la sentència del TSJ i autoritzarà el seu pas. Açò és més que discutible, perquè la sentència del TSJ està perfectament argumentada jurídicament, i el Suprem sol avalar aquest tipus de decisions. Però insistim: si el Suprem ho ratifica, i el TRAM no pot passar per Ribalta, què faran per a solucionar-ho?”
El diputat de Compromís ha assegurat que “si el PP, de la Generalitat i de l’Ajuntament de Castelló, haguera volgut escoltar la veu de la raó, en boca de les forces polítiques de l’oposició, entre les quals Compromís vam tenir un paper destacat, i de la ciutadania, que es va manifestar clarament en contra del pas del TRAM per aquest parc, ara no estaríem així; i, sobretot, si haguera escoltat a les institucions representatives, com a universitats i institucions artístiques del nostre país. Però no, la seua cabuderia, inexplicada encara a dia d’avui, ens ha portat a l’embolic actual”.
I és que Pañella ha assegurat que “tot el que ha estat relacionat amb les obres del TRAM per Castelló sembla haver estat fet amb els peus. Deixant de costat l’immens error de Ribalta, la seua construcció s’ha fet acumulant el màxim de molèsties possibles per al veïnat i, sobretot, per al comerç, greument perjudicat per unes obres eternes, que en molts casos fins i tot els han obligat a tancar els seus negocis. I tot per a construir una ruta el funcionament de la qual no saben ni com finançaran; pel que expliquen a voltes, “de moment” volen fer passar autobusos convencionals. Realment, per a aqueix viatge no feien falta alforges, senyora Bonig”.