Bota al contingut principal

El plec de prescripcions per al contracte d’explotació i manteniment de l’Aeroport de Castelló continua emprant dades i xifres sense cap tipus de substent en la realitat. Així, en el document es diu que l’horari inicial establit d’obertura de l’Aeroport és de 10:00 a 18:00 hores durant cinc dies consecutius per cada set dies naturals d’una setmana natural, de dilluns a diumenge, amb “l’obligació d’obrir en estiu de 2014”, quan encara falten a més d’obres i adequacions de les instal·lacions, la presentació d’ofertes, molts punts burocràtics a mode de permisos, llicències, i autoritzacions no presentades com pertoca encara davant de l’administració central.

L’empresa beneficiada del contracte, sempre i quan l’aeroport no supere els 360.000 passatgers a l’any, podrà cobrar de l’administració fins als 4,5 milions d’euros, impostos no inclosos, i sols haurà de pagar cànon a Aerocas, quan el trànsit aeri supere 1,2 milions de passatgers anuals.

Des de Compromís, el coportaveu de la coalició a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha recordat com bona part dels aeroport de l’Estat, òbriguen o no 8, més o menys hores, i arriben a més de 360.000 no són en cap cas generadors de beneficis, com a exemples gràfics ha recordat els casos d’instal·lacions com les de Burgos, que sols obri mig dia, i sols va tindre 35.447 passatgers en 2011, Burgos, va tindre un resultat en 2011 de pèrdues de 6.760.000 euros. Reus i la Corunya obrin 18 hores al dia, i superen els dos els 7 milions d’euros de pèrdues (Més d’un milió de passatgers cada cas). Almeria i Saragossa, 16 hores l’aeroport, 780.000 i 751.000 passatgers respectivament, i pèrdues de 8,7 milions i 7,08. Valladolid amb 462.000 passatgers, i 15,5 hores obert, quasi 6 milions en pèrdues. Donostia 14 hores, i 5,47 milions negatius, Lleó 17 hores i 6,19 milió de pèrdues, etc.

En dades comparatives de 2012, Mulet ha posat com exemple diversos aeroports; Reus amb 937.341 passatgers ha tingut unes pèrdues anuals de 3,81 milions d’euros, Corunya amb 845.451 passatgers, 3,09 milions de pèrdues, Vigo amb 823.725 passatgers, 4.49 milions. Saragossa amb 551.406, 2,11 de pèrdues, o Valladolid, amb 379.418, 4,85 milions de pèrdues. Els costos d’explotació dels quatre primers exposats superen els 10 milions d’euros.
Per tant, qualsevol aeroport semblant, té uns costos d’explotació molt superiors al que volen convéncer-nos que Aerocas va a pagar anualment. Si el model a imitar és Reus, ja ens explicaran com una empresa privada vol fer una aposta per assumir deutes multimilionaris, “en algun moment vorem on està la jugada que ara no mostren, si ja tenen preassignat cap contracte o jugada amb compensacions no explicades, ja que les condicions que posen ara són més estrictes que les que van pactar en 2011 amb CONAER 2011, on la concessionària tenia molts menys serveis que assumir, com per exemple, el control aeri (SAERCO), que abans ho pagava Aerocas i ara va en el lot de serveis a assumir per la nova concessionària”.

Per tant, no s’enten com es pensa compensar la despesa que pot ocasionar l’explotació de l’aeroport, on segons ells, en els pitjors del casos, la Generalitat “sols pagaria” a l’empresa 4,5 milions d’euros a l’any. Fent càlculs, encara aixó, l’empresa perdria al final de l’exercici uns 5 o 6 milions d’euros anuals, i l’equilibri en cap cas el podrien acosenguir amb 360.000 passatgers a l’any. No ixen els comptes.

Segons Mulet, aquest plec d’oferta de contracte és simplement un altra oferta de concesió com l’anterior, de nou basada en dades difícils de sostenir, i que comdemna aquesta infraestructura a almenys durant 20 anys a sobreviure gràcies a la injecció contínua de diners públics, on malgrat la xifra destinada a eixe fi, es veu que pot arribar a ser del tot insuficient per acabar l’exercici anual a zero i no en números negatius, i sempre, al final, ocasionant greus pèrdues econòmiques a les arques públiques.

Per al portaveu ecosocialista, aquest plec no aporta res nou, no dóna cap solució al problema d’aquesta infraestructura que és la falta de demanda i ús.