Anar directament a les notícies

Pañella: “Guardar al calaix les cartilles en valencià no és acomplir la Llei d’Us”

Publicat el en Educació i Cultura

El diputat de Compromís diu que “em pregunte quina seria la reacció d’algunes persones i grups si la situació fóra la contrària, i el marginat fóra el castellà”.

El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, ha declarat que “la resposta que em dóna el conseller de Sanitat sobre l’ús del valencià en les cartilles sanitàries que es donen als pares dels nounats és una mostra ben clara de quina és l’escassa consideració cap a la nostra llengua que es manté en aquest departament”.

El diputat de Compromís ha dit que “a la meua pregunta sobre la llengua d’aquestes targetes sanitàries, el conseller em respon, tot satisfet, que “s’informa als pares de la disponibilitat d’exemplars en valencià”. És a dir, que als pares els donen la cartilla, de base, en castellà, que és mostrada com “la llengua normal”; i, si alguns pares s’encaboten a demanar-la en valencià, trauen un exemplar d’un calaix i li l’acaben donant. Això, evidentment, i suposant que siga veritat, no té res a veure amb la normalització lingüística i amb la igualtat legal de les dues llengües. Tot el que no siga preguntar als pares, amb plena normalitat “la volen en valencià o en castellà?”, és una clara burla de la lletra i l’esperit de la Llei d’Ús. Les persones que volem les coses en valencià no som “bitxos raros”, sinó ciutadans normals que volem viure la nostra vida, i la dels nostres fills, en la llengua pròpia del nostre país”.

Pañella ha assegurat que “no podem admetre aquesta marginació lingüística, i per això exigim al conseller que done les instruccions corresponents als treballadors del seu departament per a que l’oferta lingüística d’aquestes cartilles, i en general de qualsevol document de Sanitat on es puga triar entre les dues llengües, siga completament igualitària, sense marginació ni discriminació cap al valencià. No vull ni imaginar-me com es ficarien alguns persones i grups el crit al cel si la situació fóra la contrària i la cartilla en castellà fóra un document semiclandestí i mig polsós, amagat en una calaix per si algun “maniós” el demanara”.