El diputat de Compromís es pregunta “si es pensen que el fet que fóra només de 12 o 13 mesos justificaria la seua inacceptable actuació”.
El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, s’ha mostrat indignat “perquè, com a resposta a la meua pregunta parlamentària sobre el retard de 14 mesos de les subvencions als centres públics per a majors i dependents de Castelló, Vila-real i Sogorb, des de Benestar Social es limiten a dir-me que “el deute pendent no arriba, en cap cas, als catorze mesos”, com si amb aquesta afirmació es lliuraren ja de totes les seues responsabilitats”.
Pañella ha qualificat de “cínica” la resposta de la Conselleria, i s’ha preguntat si “suposant que això fora cert, que és molt suposar, perquè la dada ens l’han fet arribar les persones implicades, no seria igualment greu que dugueren 12 o 13 mesos sense pagar el deute pendent a aquests centres. Com ho és limitar-se a més a dir, com a resposta a la meua pregunta sobre què pensen fer per a evitar el seu col·lapse, que “estem treballant per a materialitzar els pagaments pendents”. És a dir, no res”.
El diputat de Compromís ha afirmat que “el PP del Consell ens vol obligar a tots a creure i acceptar que aquests retards de mesos i mesos són la cosa més normal del món; excepte, això sí, quan afecten determinades persones i empreses “de la seua corda”. Perquè llavors sempre apareixen els diners per un lloc o un altre. I no, no podem acceptar entrar en la dinàmica de la seua lògica, que és capaç d’argumentar sense enrogir, davant de la denúncia d’un fet tan greu, com si el problema fora un mes de més o de menys en els impagaments, com si deure tretze mesos no fóra igual de greu que deure’n catorze”.
Segons diu Pañella, “aquesta dinàmica de la discriminació del deute segons el seu contingut o les persones i entitats a les quals es deu, s’ha d’acabar d’una vegada. Perquè, si el PP no la resol abans del maig del 2015, que ni ho estan fent ni ho vol fer, haurà de ser un Consell d’un nou color polític qui ho faça; i és que cada vegada més persones i entitats estan arribant al límit de la seua resistència i de les seues possibilitats”.