Bota al contingut principal

Nomdedéu: “Per pagar les entrades de la correguda de bous de la Beneficiència, desvestien els serveis socials d’alguns municipis”.

Tena: “Després del Ple, em donaren un sobre amb entrades perquè callara. El vaig tornar”.

El portaveu de Compromís en la Diputació de Castelló, Enric Nomdedéu, ha denunciat que la institució provincial dirigida per l’expresident Carlos Fabra cobrava entrades de la Correguda de la Beneficència a alguns municipis de la província descomptant-los diners de serveis socials. “Per a fer beneficència, desvestien els serveis socials d’alguns municipis”, ha indicat.

Nomdedéu ha explicat en roda de premsa alguns exemples sobre aquest tema, com el municipi de les Useres, “al que li van descomptar 800 euros en 2009 corresponents als festejos taurins de la Beneficència de la subvenció de costos derivats del funcionament d’habitatges tutelats per a persones majors”.

Així mateix, segons ha dit, a l’Ajuntament de la Vall d’Uixó li van descomptar 8.960 euros de les entrades de bous dels anys 2010 i 2011 del conveni de manteniment del centre de voluntariat de la província de Castelló.

Finalment, al municipi de Culla li van descomptar 1.189,99 euros de l’execució d’obres de reforma i condicionament de locals per a persones majors, “que posteriorment li van retornar perquè es van equivocar i ja li havien cobrat les entrades”, ha explicat el portaveu de Compromís.

El portaveu de la coalició valencianista, d’esquerres i ecologista ironitza que “curiosament, l’actual president de la Diputació, Javier Moliner, només va signar decrets en els quals es retornava diners que s’havia cobrat incorrectament, mentre que els decrets recaptatoris estan signats per Carlos Fabra o Francisco Martínez”.

Sobre aquest tema, ha considerat que “si Moliner haguera signat els decrets recaptatoris en el període en què encara es compensaven factures de corregudes anteriors també se li haguera imputat”, i ha assenyalat que li dóna la “sensació” que “si signaves selectivament uns documents i uns altres no és perquè tens dubtes de com es fan les coses, i és veritat que formalment no hi ha gens punible respecte a la Presidència, però el mètode estava consentit per aquesta casa”.

El portaveu de Compromís també s’ha referit a la “força coercitiva” de la Diputació a l’hora de vendre les entrades de la Correguda de la Beneficència als ajuntaments, “posat que la Diputació controla les finances i obres de molts pobles”. Així mateix, ha desvetlat que Carlos Fabra “li va dir al representant d’alguna de les ONG beneficiades amb la recaptació de les corregudes que era gràcies al PP perquè ‘els altres’ els retornaven les entrades”.

Per la seua banda, el portaveu de Compromís en l’Ajuntament de Borriol, Silverio Tena, ha explicat que al febrer de 2013 van detectar un decret en el qual es destinava 3.500 euros a entrades, per la qual cosa van preguntar en el ple per aqueixa despesa i qui eren els beneficiaris. “Després del Ple em van donar un sobre amb entrades perquè em callara, que vaig retornar”, ha denunciat.

D’altra banda, Nomdedéu ha assegurat que “no és possible” que l’alcalde de Borriol no sabera que part dels terrenys on estava projectada la depuradora del municipi pertangueren a una empresa del fill de l’exvicepresident de la Diputació Francisco Martínez, per la qual cosa considera que “existeix connivència en l’operació entre l’alcalde i el regidor d’Urbanisme”.

Tena ha assenyalat sobre aquest tema que en un ple del 12 de setembre li va preguntar a l’alcalde de Borriol pel projecte de la depuradora i aquest li va dir “que havia mantingut una reunió amb els propietaris dels terrenys, per la qual cosa no sé per què diu que no sabia qui eren els propietaris”.

Així mateix, el portaveu de Compromís a Borriol ha denunciat que “tan sols el 25 per cent dels terrenys de la família de Martínez es podien utilizar, ja que la resta està afectat pel gasoducte”.

Nomdedéu ha manifestat que demanarà responsabilitats en el ple de la Diputació per aquest assumpte i no descarta portar el tema als tribunals, “ja que la utilització d’informació privilegiada pot constituir delicte encara que no s’haja arribat a fer l’operació”.