Anar directament a les notícies

Compromís denuncia que Aerocas ha gastat 11 milions d’euros en IV Ingenieros per supervisar el que feia CONAER i altres actuacions que hauria pogut fer la plantilla de l’empresa pública

Publicat el en Economia i Ocupació

La diputada autonòmica de Compromís, Mònica Oltra, va demanar saber com s’havia guanyat l’empresa IV Ingenieros Consultores els 11 milions d’euros que se li havien pagat des de 2006 fins maig de 2013, a través d’assistències tècniques relaciones amb la direcció d’obra que s’ha anat prorrogant de manera sistemàtica

Oltra va demanar saber quines eren les funcions corresponents a l’assistència tècnica i per quin motiu aquestes no les podien fer el personal contracta en la plantilla d’Aerocas.

IV Ingenieros Consultores S.A. és una de les empreses que formaven la UTE a la qual Carlos Fabra va adjudicar a dit el pla de viabilitat de l’Aeroport en l’any 1998. L’altra empresa que formà aquella UTE fou Ingeniería de Castellón S.A. l’administrador únic de la qual és Rafael Llopis, espòs de l’ex senadora del PP per Castelló Carmen Pardo i pare de l’actual directora de l’Aeroport de Castelló Patricia Llopis Pardo.

Oltra denunciava que el que fou soci del pare de l’actual directora de l’Aeroport de Castelló està sent agraciat amb contractes relacionats amb la construcció d’esta infraestructura quan, en teoria ja està finalitzada, i no està tenint cap ús. Amb l’agreujant de què Aerocas ja té enginyers en plantilla, la qual cosa fa més injustificat encara que l’Aeroport haja de contractar un servei d’enginyeria extern tots els mesos.

En l’any 2012 IV Ingenieros Consultores S.A. va facturar a l’Aeroport de Castelló un milió d’euros i fins maig de 2013 havia facturat 338.800 euros, tots els pagaments es fan en concepte d’un contracte d’assistència tècnica per la direcció d’obra que va prorrogant-se mensualment. Així ens trobem amb què Aerocas segueix prorrogant i pagant en concepte de direcció d’obra dos anys i mig després de la virtual inauguració de l’aeroport.

Aerocas s’ha gastat una mitjana de 380.000 euros a l’any en una plantilla interna composada per director, administratiu, dos auxiliars, un responsable de l’àrea econòmica financera, un enginyer aeronàutic, un responsable de l’àrea jurídica, o un ordenança.

L’enginyer aeronàutic estaria d’alta en la plantilla d’Aerocas, des de 12 de setembre de 2006. Segons explica ara el Conseller Màximo Buch, calia contractar a l’empresa per una sèrie de treballs tècnics que es veu ni l’enginyer aeronàutic ni cap dels tècnics contractats sabien fer:

– Control i supervisió de la documentació tècnica redactada per Conaer. (Si es fa una adjudicació a Conaer i se li paga, perquè faça eixos treballs, per què s’ha de contractar a una altra empresa perquè supervise els treballs de Conaer? Per què una empresa privada ha de supervisar la pactada i ara resolta explotació posterior de l’aeroport, la torre de control, el pla director, etc.?

– Control i supervisió tècnica dels expedients administratius que havia de fer CONAER (mentre estava en vigor el contracte amb Conaer… és a dir, no se’n fiaven?

– Direcció d’obra dels treballs de construcció. (No corresponia a CONAER?)

– Assistència tècnica per a la negociació i encetament del conveni entre Aerocas i la Conselleria per la protecció de l’arpellot cendrós. (Mentre es pagava 76.500,00 a la Universitat d’Alacant per aquest tipus de treballs?)

– Suport tècnic a la direcció facultativa durant el període de paralització judicial de les obres. (Mentre es pagava serveis jurídics externs, i es tenia en plantilla a advocats)

– Elaboració del Pla Especial per a l’abastiment al Consorci d’aigües del Pla de l’Arc. (Mentre la Diputació aportava grans quantitats de diners per a tots els tràmits d’aquest consorci)

– Elaboració dels treballs necessaris per a la tramitació davant la Confederació Hidrogràfica el Xúquer dels expedients d’autorització de vessament d’aigües pluvials en les instal·lacions de l’aeroport.

Per tant, s’ha pagat 11 milions d’euros a IV ingenieros per supervisar els treballs que estava fent CONAER, i que podrien haver supervisat els tècnics en plantilla d’Aerocas, o treballs de baixa complicació tècnica.

De nou, Aerocas ha estat un pou sense fons d’on traure milions d’euros en despeses més que qüestionables.