Anar directament a les notícies

Compromís es mostra a favor del rescat de la Sanitat Pública

Publicat el en Sanitat i Benestar

El diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, acompanyat per Diego Gómez, portaveu de Compromís a la Ribera Alta, i Adelaida Pau, regidors de Compromís per Alzira signaren a la capital de la Ribera en representació de la formació el compromís per tal que la gestió de l’Àrea de Salut de la Ribera “torne a ser pública en el menor temps possible”, així com a “vigilar i denunciar qualsevol intent de subrogació de l’actual concessió de la UTE Ribera-Salut perquè no es prenguen compromisos més enllà de 2018, any de la finalització de la concessió”.

Baldoví, després d’afirmar que seria postiu que hi haguera una “marea blanca valenciana”, considera que, ara, “la gent està més predispossada, davant l’engany patit i ja comença a veure la vertadera cara de les empreses que sol busquen obtindre beneficis”.

Davant la possibilitat que s’acorde una pròrroga abans de les pròximes eleccions autonòmiques, Baldoví manifestà que “moralment no poden fer-ho i que en tot cas “caldria recòrrer a la via jurídica i a més des del carrer també es podria parar”.

L’acte ha estat convocat per la Plataforma per la Sanitat Pública de la Ribera, constituïda per formacions progressistes, organitzacions sindicals, així com entitats culturals i cíviques.

Manifest:
El dia 1 de gener de 1999 es va implantar a la comarca de La Ribera el primer hospital al País Valencià amb el model de concessió administrativa del govern del Partit Popular. Una comarca amb 29 nuclis de població i prop de 240.000 habitants que va ser el primer experiment, que continuà a Torrevella, Dènia, Manises i Elx-Crevillent.

El model de concessió administrativa consisteix bàsicament en que l’adjudicatari construeix un hospital que desprès ha de gestionar durant un temps determinat i, com a contrapartida la Generalitat li paga una càpita per habitant mentre dure la concessió. En el cas de La Ribera, les empreses adjudicatàries inicialment van ser una UTE formada per Adeslas (51%), Bancaixa i la CAM (45%), ACS-Dragados (2%) i Lubasa (2%), que invertiren 72 milions d’euros dels 41 pressupostats inicialment.

Des de 2003, després d’efectuar el rescat i indemnització per part de la Generalitat de 70.379.515 euros a l’empresa concessionària, la UTE Ribera Salud gestiona tota la sanitat en la comarca de la Ribera, en haver inclòs també els centres de Salut. La Generalitat, que començà pagant una càpita de 225 euros per habitant, abona ja a l’empresa gestora la quantitat de 693 euros, sense haver estat revisada encara en 2014.

Seguint aquest model, la Comunitat de Madrid també intentà privatitzar la Sanitat amb el conegut revés judicial: el Tribunal Superior de Justícia ha paralitzat el procediment de privatització pels perjudicis d’impossible reparació i perquè afecta directament a la economia i Hisenda Pública de la Comunitat, el que ha provocat que el govern autonòmic de Madrid haja abandonat per ara aquest projecte.

Per la seua part, la Comissió Nacional de la Competència ha posat en dubte el procediment pel que es va adjudicar a Ribera Salud la sanitat en La Ribera. Una de les principals qüestions que planteja és que dels sis concursos d’àrees de Salut, en cinc només va optar una empresa, i en totes es va adjudicar a UTEs amb participació de Ribera Salud.

Ens han arribat notícies que Centene Corporation, empresa multinacional americana que presta serveis sanitaris a la població amb menys recursos, està interessada en la compra de la meitat de les accions de Ribera Salud, per la qual cosa podria arribar a gestionar la sanitat de la comarca, com volia fer-ho també en hospitals de Madrid.

Tenim en compte que aquest model sanitari de concessions respon només a interessos econòmics de les empreses que fan negoci amb la salut de les persones i amb els diners públics i no als interessos i necessitats de la ciutadania.

No es coneixen estudis elaborat per entitats independents que avalen l’eficàcia d’aquest model i tot el que es fa públic són informes o declaracions PLATAFORMA PER LA DEFENSA I MILLORA DE LA SANITAT PÚBLICA DE LA RIBERA interessades realitzades per l’entorn de les pròpies entitats implicades o persones que han estat implicades en la gestió de la UTE, més a prop de la propaganda que d’una anàlisi seriosa i rigorosa.

Entenem que la Salut és un bé universal i que la interferència amb el negoci i ànim de lucre de les empreses no afavoreix la protecció de la salut ni la prevenció de la malaltia que l’Administració Pública ha de garantir.

És per tot açò que, convocats per la Plataforma per la Defensa i Millora de la Sanitat Pública de La Ribera i com a representants de grups polítics amb representació ara mateix a les Corts Valencianes:

1.- Ens comprometem públicament a que la gestió de l’Àrea de Salut de La Ribera i dels altres Departaments Sanitaris, torne a ser pública en el menor temps possible i evitar, en qualsevol cas, pròrrogues o noves concessions seguint el model de privatització o externalització de la Sanitat Pública del Departament de La Ribera després de 2018, i donar per finalitzat aquest model.

2. D’acord amb l’informe de la Comissió Nacional de la Competència i tenint en compte també les causes que han originat la paralització judicial del procés de privatització de la Sanitat Pública a Madrid, estudiarem i, en el seu cas, revisarem l’adjudicació que és va fer al seu dia a la UTE Ribera Salud de la gestió de l’Hospital i el Departament de La Ribera.

3. Vigilarem i denunciarem des de les Corts Valencianes qualsevol intent de subrogació de l’actual concessió de la UTE Ribera-Salut perquè no es prenguen compromisos més enllà de 2018, any de finalització de la concessió.

I tot açò, per tal d’aconseguir per a La Ribera una Sanitat Pública, Universal, Gratuïta i de Qualitat, amb una Gestió Pública i Transparent i amb el necessari control social, que ara no tenim.